blog de jcaste

Reflexions l’endemà de la vaga de 14 de febrer de 2008

Davant de situacions molt oposades la passió ens porta a defensar afirmacions excessivament categòriques i, massa vegades, sense cap mena de justificació i/o molt allunyades de la realitat. Intentaré demostrar la hipòtesis que la vaga convocada pels sindicats de l’ensenyament de Catalunya no es justifica en allò que diuen els convocants que la justifica. Això en absolut qüestiona el dret de qualsevol ciutadà a convocar una vaga, ni tampoc el dret a no haver-ne de justificar de cap manera les raons.

La Conselleria ha comès dues errades: presentar unes bases per a la redacció d’una llei quan ja té, de fet. redactat un text articulat i, segona, donar-li el nom molt general “d’educació”. En el mateix text de les bases es diu que “els objectius són, doncs, més de naturalesa estructural que pedagògica i es focalitzen bàsicament en els centres educatius..” i també “vol ser una llei instrumental que organitzi l’ús eficient dels recursos per facilitar un treball més eficaç dels alumnes i dels professors” . Per tant els noms, per exemple, de llei de centres o llei d’organització de centres, haurien estat menys conflictius i ambigus.

Encara no domino això del blog... per això abans he escrit el text sobre la conferència del Conseller en una resposta a un dels debats.Així que n'aprenguii bé ja hi penjaré algunes de les meves cabòries.

Ara només faig la prova de com fer-lo funcionar. Espero dedicar-hi algun espai més ampli per a donar a conéixer les meves cuites en l'àmbit de l'educació, especialment en el paper de les famílies respecte de la política educativa.