Sobre la Llei Catalana d'Educació, la Vaga del 14 - F i la FaPaC

A dia d'avui el nostre paper no és fàcil. Som en el punt de mira per a bona part de l'opinió pública en els afers que afecten el sistema educatiu en el nostre país. Potser no és un paper que ens pertoqui per pròpia definició però sí que, en canvi, s'ha fixat institucionalment i mediàtica que el que diu la FaPaC és el que diuen les AMPA i aquest, encara que no vulguem, és un paper que estem compromesos a seguir adoptant, des del moment que vam acceptar de ser els interlocutors del món de les famílies i de les AMPA amb l'administració i amb els altres agents de l'àmbit educatiu a Catalunya, ja siguí al Consell Escolar Nacional ,com als territorials i municipals on som, com en les diferents taules de projecció sectorials de l'àmbit educatiu en què mantenim una representació.

Dic tot això perquè, i admeto que és una percepció absolutament personal i criticable, em fa la impressió de què en l'actual conjuntura es troba a faltar una declaració pública de la FaPaC que sigui prou contundent i desemmascaradora i que posi les coses una mica a lloc, des de la perspectiva dels usuaris, del que es projecta com a futur Servei Públic Educatiu i que, sense deixar de ser políticament correctes, posi en evidència l'actual estafa i segrest emocional i material en què es sustenta tant l'actitud del Departament com la dels sindicats dels ensenyants i educadors.

D'entrada penso que cal denunciar la demora per no dir l'incompliment que ha sofert en els darrers dos anys la dinàmica dels processos que es contemplaven al Pacte Nacional de l'Educació, un pacte que com bé recordeu es va assolir amb el consens de 21 entitats representants dels agents de la comunitat educativa del país, per trencar amb la realitat d'un model educatiu dualitzat i segmentat entre les xarxes de centres públics i de centres privats concertats que tots reconeixem que comporta discriminiacions i diferenciacions entre l'alumnat segons la seva situació economica, social i cultural i també segons el grau de les seves necessitats educatives. El PNE va significar un avenç envers a la resolució d'aquesta situació que malauradament encara perdura i que fins i tot s'ha aprofundit més d'ençà que va ser signat, bàsicament per la manca de voluntat política en aplicar-lo que ha demostrat tenir el Departament d'Educació, tot fent-ne una lectura restrictiva i dirigida a resoldre únicament allò que ha semblat convenient i factible per baix cost (millora de les aules hospitalàries i de les presons) i allè que assegurava un rendiment electoral immediat (6a hora? reducció d'hores lectives del professorat? convenis amb els municipis pel 0-3?). Per contra no s'han fet polítiques efectives encaminades a trencar el model educatiu segmentat i dotar de definició el concepte de Servei Públic Educatiu que el PNE afirmava. "format per centres sostinguts amb fons públics (públics i privats concertats) amb els mateixos deures i obligacions per tal de garantir la cohesió social i l'equitat, la igualtat d'oportunitats de l'alumnat i la qualitat educativa" - aquest darrer terme molt controvertit pel fet que s'introduïa en un moment en que s'aprovava la vigència de la LOCE pepera.

El Departament actual s'ha compromès en donar forma a una Llei Catalana de l'Educació que primerament ens van dir que es basaria en els acords del PNE però que, al cap i a la fi, sembla que s'està redactant a partir d'un document de Bases que s'han tret de la màniga, (màniga ampla, massa ampla per deixar-hi encabir els tics funcionarials i els de l'empresa privada), el Sr.Colomer i els seus acòlits, amb la rúbrica del Sr. Maragall.

Analitzant aquest document, es fàcil de descobrir-hi la manca de voluntat de tirar endavant el PNE. Hi ha molta lletra dedicada a l'organització del sistema educatiu reglat i molta lletra destinada a l'organització estructural d'aquest sistema, unes bases que no posen en qüestió la dualització de la Xarxa ans contràriament, la mantenen i la diversifiquen encara més introduint aquest nou concepte de centre públic amb gestió privada, contra el que no hi tindria res a dir si no fos perquè sospitosament és l'única novetat que es desprèn en aquest document respecte de la situació on som i des d'on maldem de sortir-ne per la via del consens del Pacte Nacional. Al document de bases no es parla d'educació es parla d'organització i d'estructuració d'un sistema que ja existeix i que no es qüestiona. Queden fora de les bases les garanties de gratuïtat per l'educació obligatòria, la descentralització administrativa per via de la dotació competencial dels municipis envers el sistema educatiu, el reconeixement de l'espai no lectiu i educatiu que ofereixen els centres, el seu afavoriment i la promoció de les AMPA per a fer possible la seva organització, la regulació de la participació de les famílies més enllà dels consells escolars i d'acord amb l'entorn social dels centres, la planificació de l'oferta educativa des de la intervenció de les administracions més properes al territori i a la població com són els ajuntaments; no es fan noves propostes per al control i gestió dels centres privats amb concert, no es parla pràcticament del 0-3, ni del postobligatori, ni de la FP, ni d'allò que podria ser una bona eina de dinamització per a les AMPA com és l'educació al llarg de la vida, no es parla de Projectes Educatius compartits per diversos centres més enllà del pur esment i, sobretot, no es parla de diners, no es parla de llei d'acompanyament econòmic per a fer possible l'acarament d'una autèntica reforma educativa o ni tant sols d'una reforma administrativa com la que es pretén emprendre.

Què passa amb els llibres de text? perquè s'entra en noves dinàmiques de tractament de la matricula viva quan les aules d'acollida han demostrat que són un bon encert i fins i tot modèlic per a d'altres sistemes educatius del món? Què passa?, Què hi ha pressions de les editorials? Què les aules d'acollida, (sobretot al centres concertats, en molts dels quals no n'hi ha, fet que serveix d'excusa ideal per a no admetre mes alumnes nouvinguts) valen més diners que els centres de trancisió-segregació? segur que sí. Però si es tracta de garantir drets, i sobretot quan s'han fet els deures i sobredimensionadament, al meu entendre, per part de les famílies, tant de la pública com de la concertada ,quan no deixem de pagar i pagar per tot allò amb que l'administració no compleix, em penso que ens cal continuar posant sobre la taula quins són els números reals i que es doni resposta a, perquè no hi ha manera de què la inversió en educació a Catalunya deixi de ser a la cua de la d'Espanya i pràcticament de la del món (OCDE).

Amb tot això crec que la FaPaC, precisament la FaPaC, també ha de tenir llenya per repartir als sindicats, especialment els que comparteixen amb nosaltres propostes com la del MUCE i encara més amb els qui compartim signatura en el PNE. Que ha passat perquè s'hagin abraonat de cara a la vaga del dia 14 i no hagin ni tant sols fet l'intent de plantejar una acció compartida amb les famílies denunciant les males arts del Departament? tant de pes té el corporativisme? tanta por ens fa la radicalitat, tan sols mediàtica, d'una USTEC que a l'hora de la veritat es sustenta en el vots dels funcionaris inútils més recalcitrants? Els hi hem fet arribar alguna nota o alguna trucada de protesta? ells no s'estan de fer-ho amb nosaltres quan els plau oi que si?

Perdoneu tanta vehemència però estic realment sortit, acabo de sentir el Maragall i el "coscu" a la ràdio, tots dos fent la víctima, i m'han escalfat.

Només voldria dir que potser no hauríem de descartar una nota més crítica amb el document de bases per tot el que no s'hi contempla i amb el sindicats per tot el que han deixat de fer abans de llençar-se a la proclamació de la jornada de vaga. Tots tenen dret a fer el que han fet però nosaltres també tenim el dret de mostrar-nos indignats per tanta manipulació barroera d'un PNE denostat i una manca d'exigència envers els sectors privats del món educatiu que, amb tot plegat, són els que es poden vestir de credibilitat i d'estabilitat en detriment de la idea del Servei Públic Educatiu que havíem imaginat i al que crec que no hauríem de renunciar. Crec que també, a més d'una nota i d'una roda de premsa seria oportú que aquests dies sortis al diari un article del president de la FaPaC donant compte d'aquestes coses. Entre altres, l'AMPA de l'Escola del Mar i la de l'IES carrasco i Formiguera sé que ho agrairan i crec que hi ha moltes altres AMPA que ens miren per veure quina és la llumeta que cal seguir .

Jotes Rossell