Declaracions del President de la Generalitat

No ens hauria de posar els cabells de punta les declaracions del President de Catalunya per la seva sinceritat, ja que ell expresa la seva opció de vida i a més, la vol fer extensiva als altres.
No tenim sort els que pensem diferent i no només no volem renunciar a l'educació dels nostres fill sinó a més volem participar i acompanyar en el temps que està a l'escola.
Tots els problemes que ens trobem amb la Conselleria o amb el Conseller no deixa de ser el mateix, gent que porta els fills a l'escola privada o concertada, i que considera la pública de segon ordre. Qui té la máxima responsabilitat dels centres públiques no hi creu, llavors? Es un reflexe de la societat d'aparences on vivim: - jo sóc més que tu-, -jo tinc el cotxe més maco que tu-,- jo porto el fill a una escola privada perqué així pujarà d'escala social o estarà amb els "meus"-,...
Treballar per la comunitat no té bona prensa, posar-se en el lloc dels altres encara menys. El compromís, el respecte per qualsevol manera de pensar queda enrera i reinterpretem unes paraules del passat que personalment a mi no m'agrada el ús o el to que li donen, hauríem de buscar-ne de noves: autoritat, esforç, disciplina,...
Em sap greu pels seus fills que coneixeran una societat sesgada, viuran un món irreal i a més, es sentiran extrangers en el seu propi país, es a dir, els meus fills van a una escola molt més bona que la seva. I per cert, els meus fills també poden aprendre alemany, si fan com sa mare: una motxilla, un tiquet d'avió "low cost"(llavors era Interail) i conviure en una família alemana. No només aprens la llengua, també aprens a expavilar-te (esforç), organitzar-te (disciplina), a moure't pel món (autoritat).

Tota la jeremíada d'en Montilla es pot reduir en una sola paraula DELEGAR. Se'ns demana als pares i a les mares d'aquests nens tan horrorosos que poblen ara el món que deleguem del tot l'educació dels nostres fills-filles en l'escola. No s'hi val a delegar al 50%, només, hem de delegar del tot.  Se'ns diu que com que ja hem dimitit a mitges el millor que podem fer és marxar del tot.  ¿Potser reclama en Montilla el retorn als internats? ¿Potser es refereix a problemes detectats a l'Escola Alemanya? Ja té la seva gràcia que sigui el President Montilla qui reclami la cultura de l'esforç. Esforç per estudiar, per treure bones notes, per superar-se, per arribar a ser algú a la vida, esforç per trepitjar a qui convingui, esforç, esforç i més esforç.  Alguns intuim que el que hi ha al darrera dels esforços per recuperar la cultura de l'esforç sense més atribut són els fabricants d'ansiolítics, els grans beneficiaris dels estressadíssims esforçats. Per avui ja no m'esforçaré més, qui potser s'hauria d'esforçar més és el nostre President en la feixuga tasca que li pertoca.

Àlex Castillo

Realment molt preocupant, no perquè plantegi que el professorat ha de rebre més suport, cosa que és veritat en molts casos, sinó per, com tu dius, ignorar que sense una escola participativa el resultat escolar es resenteix moltíssim.

Conceptes com ara esforç, autoritat o valoració social del professorat surten constantment i s'anteposen a vegades al de pares i mares dimitits. Jo crec que no són coses contraposades, el professorat innovador i implicat ha de treballar junt als pares i mares que volen participar, i intentar motivar tant als funcionaris que sols volen complir el seu horari com a les famílies a les que costa arribar.

Haurem d'insistir sobre aquest punt amb la Conselleria i a través d'ella amb el Govern.