Seminari sobre l'elecció de centre a la Fundació Bofill

M'ha tocat anar en representació de la FaPaC a un seminari organitzat per la Fundació Bofill sobre el tema de l'elecció de centre educatiu per part de les famílies.

Com sabeu aquest és un tema que surt constantment per la pressió de les patronals dels centres concertats, i les federacions d'AMPA d'aquests centres, però fins i tot en molts centres públics quan un pare o mare no troba plaça en el centre que més li agrada sol plantejar que s'està vulnerant el seu dret a l'elecció de centre. Un altre aspecte que es dóna als centres públics és la dificultat de canviar de centre quan no ens agrada el centre escollit inicialment per als nostres fills. Ens demanen justificacions i s'intenta mediar perquè no es produeixi el canvi de centre tot i que a l'altre centre hi hagi places de sobres.

Està clar que l'elecció de centre, sempre i quan hi hagi vacants en el centre sol·licitat, s'ha de satisfer. Ara bé, mirant-lo globalment, estem parlant d'una elecció de centres sufragats amb fons públics, per tant és una elecció una mica particular. Per una altra part, quan un alumne té una necessitat educativa específica, es fa més difícil i a vegades impossible satisfer l'elecció de centre. S'ha d'anar al centre on puguin atendre la necessitat educativa. Per exemple, si un alumne té una dificultat motriu no podrà anar-hi a un centre que no tingui ascensor o tingui adaptada l'entrada per cadires de rodes, per més que a la família li agradi aquest centre. En aquest sentit si no es té en compte l'atenció educativa dels alumnes, l'elecció de centre por portar a la concentració d'alumnes necessitats de molts recursos i atenció en uns centres particulars.

Al seminari es van presentar quatre treballs que paso a comentar a continuació.

El primer treball va ser: La moralitat de l’elecció de centre, d'Adam Swift. Swift és un filòsof, i per tant va plantejar el tema de l'elecció de centre des del punt de vista dels principis. L'article es refereix al cas particular del Regne Unit. El seu sistema educatiu es consitueix d'un grup d'escoles privades molt elitistes, tipus Howards de Harry Potter, i molt cares, on la gent que s'ho pot pagar envia els seus nanos. Els gaduats d'aquestes escoles reben els millors treballs, ocupen pràcticament totes les places a la universitat, i en general passen a formar part d'una èlit. No hi ha escoles concertades, i les escoles públiques en general estan molt degradades, amb molts problemes per alumnes conflictius, molt baix rendiment educatiu, i en general els alumnes que hi van no accedeixen a les universitats. La proposta de Swift és molt radical: prohibir les escoles privades. El seu argument és que es tracta d'un "joc de suma zero", és a dir que quant més es dóna que les famílies que poden pagar porten els seus nanos a l'escola privada, pitjor es converteix lescola pública. Per tant és partidari d'eliminar l'elecció de centre, tot i que en aquest cas no estigui finançada amb fons públics.

El segon treball va ser presentat pel David James, un altre investigador britànic, amb el títol Elegint contra el sentit comú? Avantatge i experiència de la classe mitjana blanca a les escoles de secundària britàniques urbanes ordinàries. Aquest article estudia, també per al cas del Regne Unit, una sèrie de families blanques de classe mitjana que escullen portar els seus fills a escoles públiques amb fames de conflictives i amb molt poc prestigi. S'ha de dir que al Regne Unit les escoles són avaluades i els resultats es fan públics, per tant el prestigi social de cada escola pot ser molt divers. Les principals conclusions de l'estudi són que aquests alumnes tenen un bon rendiment i els centres aprecien molt l'elecció no habitual d'aquests pares perquè enriqueixen el centre i representen una motivació per a la resta dels alumnes. Aquestes famílies solen estar molt compromeses també amb l'educació dels seus fills.

El tercer treball va ser sobre els Estats Units, Suburbanització, fragmentació de districtes escolars i segregació escolar, per part de Sean F. Reardon. Analitza el cas dels Estats Units. En aquest país els diversos estats plantegen diverses maneres de determinar l'accés als centres. No hi ha escola concertada, sí hi ha algunes escoles privades sense finançament públic. Planteja que el sistema que funciona millor és el que anomena "elecció condicionada". Hi ha una certa possibilitat d'elecció, però s'ha de dissenyar el mecanisme d'una manera que no provoqui la segregació d'alumnes per la seva ètnia o situació socio-econòmica en determinats centres.

L'últim treball va ser sobre el cas belga, S’ha de combatre la segregació escolar?, per part de Vicent Dupriez. El cas belga és interessant perquè s'assembla al cas català, almenys pel que fa a la distribució entre concertada i pública, tot i que hi ha molta més varietat de centres, municipals, cooperatives, concertades, públiques de l'estat, etc. Creixentment s'està produint també segregació escolar, però havent-hi separació d'alumnes en diferents itineraris, es produeix una gran diferència entre centres en quant al seu prestigi.

Bé, en general com veieu es van aportar moltes idees. Al debat final es va plantejar que per evitar la segregació s'ha de fer alguna elecció però amb condicions. El Pacte Nacional per l'Educació aporta alguns elements favorables, en quant a aportar més possibilitats de distribució equilibrada d'alumnat. Amb el projecte de llei que està al Parlament s'han deixat de banda alguns elements com un nombre màxim d'alumnes amb necessitats educatives especials per tots els centres d'una zona educativa, però es continua plantejant una proporció d'alumnes fixada a nivell de la zona educativa. Penso que la clau està en aquest aspecte, sense això l'elecció de centre genera una distribució molt desigual de l'alumnat.