Llei Catalana d'Educació

Deien que sortiria ja el primer esborrany de la Llei Catalana d'Educació, a finals de juny s'havia anunciat, però encara no hi ha cap senyal.

 

 El dijous dia 13 de

 El dijous dia 13 de desembre el Conseller Maragall va fer una conferència sobre la futura Llei d'Educació i FaPaC, entre altres entitats, va estar (en la meva persona) a la fila 0. Això vol dir que varem poder intervenir.

1. Els darrers a parlar varem ser la mare representant de les escoles cristianes i, el darrer, jo pare de l'escola pública (FaPaC). Aquesta "casualitat" va ser l'argument de la meva primera intervenció. El fet que les mares i pares fossim els darrers en intervenir... ja em semblava qualificador de per on van els trets.

2. Un altre argument, una mica irònic va ser el de contestar a l'afirmació dels representants del professorat/mestres que sense ells no hi hauria llei. Jo vaig afirmar que encara menys possible era res en l'àmbit de l'educació sense, almenys, les mares.

3. El discurs del Conseller: correcte. Aclariments importants: existeix ja un text articulat, d'uns 180 articles. Evidentment podrà variar abans no arribi al CEC per pasar després al Parlament que ho haurà d'aprovar.

Insistencia: no és una llei sobre currículum, pedagògica.. és una llei instrumental, d'organització. Els referents s'han de buscar en l'Estatut i en el PNE. Això ve a respondre la meva intervenció sobre la poca atenció que en les "bases" es dedica a la participació de les famílies. Diu el Conseller que la llei no substitueix el PNE. Que moltes coses s'han de fer, s'han d'arrenjar perquè consten en el PNE i que sí, que és cert que hi ha un gran desequilibri de representació entre els diferents sectors de la comunitat educativa en els diferents òrgans de representació.

Que tindran en compte que cal estar amatents amb la configuració dels consells escolars, que estudiaran les possibilitats legals respecte del "temps" que pugui/hagin de dedicar els pares (per a entrevistes amb tutors, per exemple) i els representants de les famílies (càrrecs en AMPA's , en Federacions, en òrgans institucionals de l'educació...).... i escoltaran propostes per veure què s'hi pot fer...

El Conseller va deixar clar que escoltaran tothom abans de passar el text pel sedàs del CEC.

Sembla que en Francesc Colomer des del Departament i l'Enric Argulloll des del món teòric són dos dels grans "creadors" del text legal que proposaran es converteixi en llei.

Els sindicats assistents (CCOO i UGT) varen expressar, com algun intel·lectual també present, una certa reticència a la descentralització cap els muncipis, amb la por o preocupació que això no augmneti o porti la politització al món de l'ensenyament. Algunes resistències no massa especificades cap el concepte d'autonomia.

Pep Castells

Què us semblen els anuncis

Què us semblen els anuncis d'avui divendres 16 de novembre? Autonomia de centres: Home, si es poden fer veritables equips docents als centres, amb un projecte clar amb el qual el professorat (i tota la comunitat del centre incloent les famílies) es puguin interessar, pot estar bé, no? No sé com es podrà fer en centres com ara els instituts on hi ha gent que fa 25 o 30 anys que hi és i que va a la seva, però bé, el concepte està bé. Autonomia territorial: un altre punt que ben fet pot ser interessant, és a dir que a nivell d'una zona educativa un municipi pugui implicar-se més amb els seus centres educatius i es pugui fer un projecte a nivell territorial. Educació obligatòria 3-6: pot ajudar a integrar als alumnes de famílies amb necessitats derivades de situacions socio-econòmiques desfavorides, desestructuració, etc. Són justament aquests tipus de famílies les poques que queden que no aprofiten aquesta etapa. Avaluació: un altre punt que venim demanant de fa temps, a veure què és nou en la concreció i com es fa. Servei públic educatiu: potser el punt més delicat, realment s'aconseguirà un veritable servei públic? O continuarà existint en ciutats grans i algunes mitjanes la dicotomia entre centres públic i privats concertats? Coses que trobo a faltar: dir com pensa la Conselleria assumir la titularitat dels seus centres educatius, és a dir els centres públics, i què passa amb l'admissió d'alumnes, continuarà sent com fins ara?

Sobretot cal tenir en compte

Sobretot cal tenir en compte la qüestió competencial. Mentre estiguem en l'àmbit de l'estat de les autonomies les normes són les que són. Ho dic sobretot per tal que no creem falses espectatives, no ens llencem a emular situacions més pròpies d'estats federals...

Certament hi ha un vertitable marge de negociació política, però no tanquem els ulls a les limitacions que la legislació actual, i sobretot el sistema constitucional, encara estableixen per a la capacitat legislativa de la Generalitat de Catalunya en matèria d'educació.

Llei catalana d'educació

Diuen que els déus fan les lleis i el dimoni els reglaments. Ja potser que vagi per aquí tot plegat. Aquesta llei sembla que ha d'aconseguir resoldre totes les mancances que pateix l'educació a catalunya, però finalment la podrem valorar positivament si aconsegueix un mínim de consens, de perdurabilitat i de sentit comú en les seves propostes.

Res d'això és fàcil, els bisbes amb la destral de guerra, la USTEC amb  les seves filípiques contra la sisena hora, els buròcrates pendents de no aixecar massa el cul de la cadira no fos cas...

Nosaltres hem de fer el mateix, cridar, plorar, demanar i després sempre podrem fer un exercici de responsabilitat i donar per bo el resultat sempre que arribem a un niivell acceptable.

Com a primera proposta jo demanaria aumentar les vacances dels pares i mares amb les dels mestres.( Es pot arribar a pactar eliminar les de Setmana Santa, però no les d'Estiu i respecte a les de Nadal també podem negociar ...)  Això si que és conciliació entre vida laboral i familiar ... 

Àlex Castillo

Lleis educatives

Aquí les lleis educatives són molt extenses i ho volen reglamentar tot, però es deixa les principals coses sense legislar.

La llei d'educació bàsica de Finlàndia, que avui s'utilitza com model educatiu en molts aspectes, té 22 pàgines a doble espai. Però regula fins i tot el calendari escolar (de l'1 d'agost al 31 de juliol, compareu amb el nostre). Aquí la podeu trobar en anglès, no l'he trobat traduïda però estaria bé traduir-la perquè és interessant com a sistema basat en els alumnes i no en els coneixements. He fet una entrada de blog sobre aquest tema.

Ja ens te acostumats aquest

Ja ens te acostumats aquest govern als retrasos....