Quina autonomia volem per als centres educatius?
Aquest dissabte tenim Junta de Catalunya de la FaPaC, amb els vocals dels diferents territoris, i volem debatre sobre el tema de l'autonomia dels centres. Molts experts diuen que aquesta és una clau de l'èxit educatiu de Finlàndia, els centres poden muntar el seu propi projecte al voltant d'un equip docent cohesionat i implicat amb aquest projecte, i amb una participació efectiva dels pares i mares d'alumnes en el procés educatiu que implica aquest projecte.
Podem partir del que dèiem al document del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) sobre aquest tema l'any 2005:
"Un primer aspecte que cal resoldre és com combinar els diversos nivells de competències i l'autonomia de decisió que convé que tingui cada element del sistema. Cal tenir en compte que venim d'una organització fortament centralista i uniformista que no ens satisfà."
I més endavant:
" L'autonomia del centres és un dels temes clau del model organitzatiu que proposem. Aquesta autonomia dels centres educatius és un s'ha de basar en quatre principis clau:
- Recursos bàsics per a tothom i específics adaptats a les necessitats de cada centre i del seu projecte.
- Transparència i participació en la presa de decisions.
- Control social de la gestió.
- Interdependència. Limitació de l'autonomia en un context.
Les dimensions dels centres educatius i la necessitat d'establir la cooperació entre ells com un dels aspectes bàsics de qualitat del sistema ens porten a plantejar la formació de zones educatives 0-18.
Les zones educatives 0-18 seran la concreció en el territori del desenvolupament de l'autonomia educativa que proposem. Per les seves dimensions permeten l'establiment d'un gran marge d'actuació sense entrar en incoherències o competències entre els diversos centres que les conformen. Per la seva proximitat, faciliten l'organització d'acord amb les necessitats de la seva població."
Per tant, les preguntes són:
- Han de tenir els centres una direcció que tingui capacitat de gestió de personal?
- Quin grau de control social ha de tenir aquesta direcció?
- Quina relació té l'autonomia del centre amb la zona educativa i la corresponsabilització municipal?
- És un model d'autonomia efectiva dels centres compatible amb el model de la funció pública, és a dir, que els docents siguin tots funcionaris amb el que implica en quant a mobilitat i "propietat" de les places laborals?
- Quin paper tenen els pares i les mares dels alumnes en l'autonomia del centre?
- Pot portar una major autonomia dels centres a models de gestió privada, per exemple que una empresa amb orientació religiosa tipus Opus Dei agafi un centre públic i el vulgui gestionar?
- Quines limitacions se li han de posar a l'autonomia dels centres?
Bé, el debat està servit.
- Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris
- 202 lectures
Hola, de moment, una
Hola,
de moment, una aportació també orientativa i que potser a més d'un ens anirà bé per refrescar, o bé ampliar ,coneixements previs a la reflexió:
El pacte Nacional per l'Educació (PNE) ,de 2006, dedica el seu capítol VI a l'Autonomia de Centres i ens il·lustra del grau de consens a què es va arribar entre sindicats, empreses (laiques i religioses), departament d'educació i federacions d'AMPA. (recordar amb tota la malícia que vulgueu que no ho van voler consignar ni la USTEC, ni l'ASPECC, ni la CNT, ni el SE, però sí FETE-UGT i sí FETE-CONC). Ho trobareu al pdf que serveix la web del Departament entre les pàgines (47 i 54).
El document de bases de la futura Llei Catalana d'Educació (que també es troba al web del departament en format .pdf) fa un tractament també sobre l'Autonomia de centres a les pàgines 17 i 18.
Després de les lectures, vindran les reflexions
Jotes Rossell
Repassem doncs les
Repassem doncs les principals propostes d'aquests dos documents.
Pacte Nacional per l'Educació
1) Planteja que l'autonomia del centre s'ha d'entendre a partir de la relació del centre educatiu amb el seu entorn, amb altres centres i agents educatius del seu territori.
2) Els centres concertats per la seva naturalesa són autònoms, però els centres públics han d'augmentar el seu grau d'autonomia.
3) Tot i així l'administració educativa és la responsable última dels centres públics d'educació, però els ha de deixar un marge de flexibilitat per adaptar-se a les seves necessitats.
4) Com els objectius d'equitat i igualtat d'oportunitat no es poden deixar de banda, la diferenciació de centres que pot portar l'autonomia ha de servir per millorar el sistema educatiu en el seu conjunt i no permetre que hi hagi cap risc d'exclusió arrel d'aquesta diferenciació.
5) No pot haver augment del grau d'autonomia sense un augment del volum de recursos disponibles per exercir plenament aquesta autonomia.
Definició: L'autonomia és un instrument per la millora i la qualitat dels centres educatius i per avançar en la compensació de desigualtats i en l’equitat educativa.
El PNE promet:
a) Millora de les dotacions per funcionament ordinari.
b) Impuls i reconeixement de l’autonomia de centres.
c) Estratègies per al desenvolupament de l’autonomia.
d) Compromís i participació de la comunitat educativa.
e) Acords entre els centres, o l’agrupació territorial de centres, i l’Administració educativa.
f) Desplegament de l’autonomia de centres:
- Autonomia curricular
- Autonomia de gestió i organitzativa
- Autonomia de recursos
Seguiment i avaluació : Sistemes de seguiment dels processos, avaluació de resultats, informació i transparència.
Refores administratives:
Serveis de suport a l'autonomia del centre
Avaluació del sistema educatiu
Document de bases de la Llei d'Educació Catalana
L’autonomia s’ha d’estendre a tots els aspectes de l’organització i gestió dels centres, tant públics com concertats. És a dir, ha de preveure la capacitat de decidir de cada centre educatiu sobre els aspectes pedagògics, organitzatius, de gestió, econòmics i de recursos humans.
El projecte de centre és el més important, i inclou tots els aspectes del seu funcionament.
Autonomia pedagògica: cada centre pot establir una part del seu currículum.
Autonomia organitzativa: molta flexibilitat als centres per la seva programació, organització en grups, desdoblament, etc. Inclou gestió de la convivència, i una carta de convivència del centre.
Gestió de recursos humans: definició dels perfils per cofigurar equips coherents.
Gestió econòmica: recursos suficients i autonomia per contractar els serveis que es necessitin.
Famílies: acompanyament educatiu i participació garantitzada. Control de l'execució del projecte del centre.
Participació dels alumnes.
Selecció i competències dels directors i equips directius.
Una altra aportació és interessant és el següent article de la Lola Abelló, que es pot trobar al seu blog:
"Autonomía: ¿para qué?"
L'aportació de la FMRP
L'aportació de la FMRP (Federació de Moviments de Renovació Pedagògica) també és interessant i ens pot servir per a la nostra pròpia reflexió. El seus punts bàsics respecte a l'autonomia dels centres és la següents:
Definició: flexibilització administrativa, traspàs del poder de decisió als centres, capacitat de prendre decision per donar resposta educativa a les seves necessitats amb una dotació de recursos suficient per fer-lo.
El projecte educatiu és l'element cenral i fonamental de l'autonomia.
Cultura de l'avaluació. Paper important de la inspecció educativa en l'avaluació.
Projecte d'autonomia no ha de seguir model de centres concertats ni implicar dinàmiques privatitzadores.
Previsió de mesures per als centres en crisi.
Direcció de centres: poder comunitari, ser la mà gestora amb eines eficients, simples i ajustades de la voluntat de la comunitat educativa del centre.
Recuperar la capacitat de decisió del Consell Escolar.
Permetre la concreció curricular dels centres (capacitat de decidir part del currículum).
Perill que l'autonomia permeti impossar jornades continuades.
Corresponsabilitat dels ajuntaments.
Paper del pares i mares dels
Paper del pares i mares dels alumnes en l’autonomia de centre.
El paper dels pares i mares ha de ser fonamental dins de la gestió organitzativa del centre.
Un aspecte que hauríem d’evitar és col·locar equips directius que no volen col·laborar amb l’AMPA. No podem donar la gestió d’un centre a un equip que no promou la participació de les famílies i no l’interessa col·laborar a l’AMPA. L’equip encarregat de gestionar el centre ha de tenir el màxim consens entre la comunitat educativa.
Per aquest motiu és molt important que l’elecció d’aquest gestors sigui la més transparent possible i penso que el projecte de centre hauria d’incloure un apartat obligatori, on l’equip directiu exposa com preveu la participació dels pares i mares, al centre.
Els pares i mares haurien de tenir les següents funcions en l’organització del centre:
Han de tenir els centres una direcció que tingui capacitat de gestió de personal?
Personalment soc de l’opinió que la direcció pot tenir la capacitat de gestionar el personal, sempre i quan el procés sigui el més transparent possible. Com això és difícil de complir crec que caldria fer una selecció on hauria d’haver: un mestre del centre elegit a l’atzar, un representant del Departament d’Educació diferent a la zona on s’efectua selecció , un representant de l’Ampa, un membre de l’equip directiu, etc..
És un model d'autonomia efectiva dels centres compatible amb el model de la funció pública, és a dir, que els docents siguin tots funcionaris amb el que implica en quant a mobilitat i "propietat" de les places laborals?
El meu parer és que les persones que s’incorporen a la direcció no necessariament han de ser funcionaris. El que si cal és garantir una estabilitat del lloc de treball, i ha de contemplar un conveni el més semblant als avantatges dels funcionaris. En posterioritat les persones que han ocupat aquest lloc durant un temps superior a vuit anys podrien ser considerats funcionaris.
Pot portar una major autonomia dels centres a models de gestió privada, per exemple que una empresa amb orientació religiosa tipus Opus Dei agafi un centre públic i el vulgui gestionar?
En el supòsit que únicament aquesta empresa religiosa desenvolupi una tasca únicament com a gestor i ho faci bé, sense imposar les seves doctrines (únicament recomanat la seva pràctica), jo ho trobo correcte. El problema pot existir si aquest tipus de centre anteposa les seves creences religioses per sobre dela gestió. Llavors està clar que no pot donar cobertura com a centre públic.
Quines limitacions se li han de posar a l'autonomia dels centres?
Les limitacions han de ser dues: resultats, participació i econòmiques.
En referència a les limitacions econòmiques tots els centres han de rebre la mateixa dotació econòmica. També caldrà que el Departament d’Educació, l’Ajuntament, i les famílies valorin si les mesures han estat efectives.
Els resultats i la participació aconseguida haurien de ser elements claus per limitar l'acció de la dirrecció.