Quina escola volem els pares i mares?
Com que el tema em treballa, i suposo que a vosaltres també, vull proposar que confeccionem un document subjectiu, errat però, per què no , vàlid fins on arriba el nostre enteniment, amb allò que volem que sigui l'escola dels nostres fills i el paper que hauriem d'interpretar els pares.
Algunes reflexions, enceses, fruit de 6 anys d'AMPA:
- No s'està atenent la diversitat, sinó que, de moment, es destinen recursos escasos a macroproblemes desbordants com ara la inmigració. El tema de la diferent capacitat, estat maduratiu, problemes puntuals d'aprenetatge de l'alumnat i ja no diguem la inclusió dinfants amb NEE no s'ha abordat mai o s'ha fet de manera manifestament insuficient. Tenim molta feina acumulada.
-La la llei actual ha limitat, encara més, el pobríssim paper que tenim els pares dins de l'escola. En aquests moments, les AMPA servim pràcticament per donar sortida a les necessitats materials i organitzatives dels centres, els quals ens tanquen les portes a l'hora d'obrir un debat sobre resultats, atenció a l'alumnat, excel·lència o la línia docent. Els Consells Escolars, en temes candents educatius, són un zero a l'esquerra.
-El claustre ha esdevingut el tòtem i els pares, els acatadors. Al mateix temps, Inspecció fa i desfa sense donar contes. La figura de director de l'escola, anecdòtica.
-Les millores proposades per l'administració, sovint francament electoralistes, intenten anar en la línia d'augmentar el nombre de places de llars d'infants, subvencionar cangurs i acollides matinals, inclusió, inclusió i inclusió, activitats extraescolars, gratuïtat de llbres de text, la religió..... Tot això pot estar molt bé, però són gairebé sempre solucions per a les famílies, per conseguir compaginar feina i fills. Però els temes calents, continuen al tinter. La canalla continua amb problemes per acabar una secundària d'un nivell molt baix, i molts no continuen estudiant, incorporant-se la mercat de treball sense saber fer la O amb un canuto.
-El missatge que jo he rebut és "això és el que hi ha, i així t'ho has de menjar". Tinc la sensació que a Educació i a les escoles combaten la manca de resutats amb suborns als pares i s'ens ha fet sortir de les escoles per la porta del radera.
-Crec que és un error donar massa poder als ajuntaments per a portar endavant el tema de les escoles: n'hi haurà que es desviuran (molt bé) i n'hi haurà, com el de la nostra escola, que ens les farà passar canutes. Catalunya no té prou maduresa política ni els Ajuntaments sensibilitat com per delegar el tema més important de país, el futur, als Ajuntaments.
-La salut i l'educació, per definició, són deficitaris: la vida i el futur de les persones són massa seriosos com per penjar-nos i privatitzar la gestió dels centres. S'ha d'invertir el que faci falta i punt. Això, amb el tema de la saut ho tenim clar. L'educació, que se les apanyi.
- Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris
- 87 lectures
Fa temps que volia
Fa temps que volia participar d'aquest fil, però no trobava temps. Això de portar una família i una feina, i a més ser president de la FaPaC, no deixa gaire temps. Segons la broma que fem a vegades a la junta de l'AMPA: "Si no tingués fills..."
Bé, com deia aquest missatge de l'Araceli és excel·lent perquè dóna en el clau sobre el que més ens preocupa com a pares i mares del nostre sistema educatiu.
- No s'està atenent la diversitat, sinó que, de moment, es destinen recursos escasos a macroproblemes desbordants com ara la inmigració.
Potser el problema no és la falta d'atenció sinó la concentració d'alumnes amb necessitats, quan hi ha un o dos no hi ha problema, però quan es concentren tots en alguns centres no es poden atendre bé. També manca la prevenció, és a dir quan hi ha un problema declarat i dictaminat llavors es pot tractar bé, però la prevenció i detecció precoç de problemes no funciona. També penso que manca la capacitat per detectar problemes lleus que es poden convertir en seriosos, com ara el TDAH. I a la secundària el professorat no està format per atendre alumnat divers i amb necessitats educatives especials, la majoria sols s'ha format per fer classes magistrals i ja està, com els feien a ells a la universitat (ni a la universitat actual ja es fa així).
-La la llei actual ha limitat, encara més, el pobríssim paper que tenim els pares dins de l'escola.
Quina raó tens! Penso que tots plegats no ens creiem que les famílies han d'entrar al centre educatiu. En altres països els pares i mares són cridats a dins de l'aula, a educació infantil per ajudar a preparar els berenars, per exemple, i a d'altres etapes a ajudar al mestre o professor amb diverses tasques. Ens podem preguntar com podem pretendre que les famílies entrin a l'aula, i participin, si hi ha fins i tot casos que no van a la reunió inicial de curs o no s'apareixen quan el tutor els crida per parlar dels seus fills. Però penso que tot és una qüestió de cultura participativa, si no ens ho creiem és encara més difícil aconseguir una participació efectiva.
-Les millores proposades per l'administració, sovint francament electoralistes, intenten anar en la línia d'augmentar el nombre de places de llars d'infants, subvencionar cangurs i acollides matinals, inclusió, inclusió i inclusió, activitats extraescolars, gratuïtat de llbres de text, la religió..... Tot això pot estar molt bé, però són gairebé sempre solucions per a les famílies, per conseguir compaginar feina i fills. Però els temes calents, continuen al tinter. La canalla continua amb problemes per acabar una secundària d'un nivell molt baix, i molts no continuen estudiant, incorporant-se la mercat de treball sense saber fer la O amb un canuto.
Bé, penso que no podem menyspreuar els avanços, però està clar que encara estem molt lluny del nivell que podem pretendre perquè els nostres fills puguin inserir-se amb èxit a la vida adulta. En aquest sentit no es pot buscar "culpables únics" com a vegades es fa. S'ha d'atacar per tots els angles. Un tema està clar que és millorar el suport que reben els alumnes des de casa, i per tant els temes que menciones al principi són importants, però s'ha d'acompanyar amb millores de l'organització dels centres, formació incial del professorat, carreres professionals més clares, i òbviament més recursos per poder desdoblar els grups i fer una atenció individualitzada millor de l'alumnat.
-El missatge que jo he rebut és "això és el que hi ha, i així t'ho has de menjar". Tinc la sensació que a Educació i a les escoles combaten la manca de resutats amb suborns als pares i s'ens ha fet sortir de les escoles per la porta del radera.
El problema és que mai no hem entrat a les escoles de veritat. De totes maneres sí que podem incidir, per això estem en una democràcia, i hem de fer arribar els nostre parer a l'administració educativa tot demanant que es posi els nostres fills com a centre del sistema educatiu i que tots els altres agentes ens adaptem (professorat, nosaltres, etc.).
-Crec que és un error donar massa poder als ajuntaments per a portar endavant el tema de les escoles: n'hi haurà que es desviuran (molt bé) i n'hi haurà, com el de la nostra escola, que ens les farà passar canutes. Catalunya no té prou maduresa política ni els Ajuntaments sensibilitat com per delegar el tema més important de país, el futur, als Ajuntaments.
En aquí l'experiència d'altres països diu que la descentralització i la corresponsabilitat amb els ajuntament dóna molts bons fruits. Potser si es tracta d'un ajuntament petit o mitjà, s'ha de pensar en un àmbit més de tipus comarcal. El que està clar és que la centralització actual, on tot ha de passar necessàriament per Via Augusta, genera situacions realment grotesques, en què cada centre al final acaba muntant-se les seves històries amb un control realment reduït del seu entorn, però depenent de reglaments rígids que no els permet portar endavant projectes propis coherents.
-La salut i l'educació, per definició, són deficitaris: la vida i el futur de les persones són massa seriosos com per penjar-nos i privatitzar la gestió dels centres. S'ha d'invertir el que faci falta i punt. Això, amb el tema de la saut ho tenim clar. L'educació, que se les apanyi.
Això de la privatització dels centres no està clar que ho plantegi ningú, i almenys a nosaltres cada cop que li hem preguntat a la Conselleria ens ha dit que no està plantejat. Haurem d'estar atents a veure que diu l'articular de la Llei Catalana d'Educació al respecte. Però crec que el problema no és aquest, sinó que també hem de demanar equips directius ben formats i amb capacitat de gestió, per més que no els agradi als sindicats. Quants cops ens trobem amb un profesional que no funciona i no hi ha res a fer? Quants cops passen pels Consells Escolars expedients sobre professors, a comparació dels expedients sobre alumnes que s'han d'estudiar? Per tant, sí que hi ha un problema de gestió, que potser com deia abans no és l'únic ni la clau miracolosa perque del matí al dia passem a tenir els resultats educatius de Finlàndia, però que no càpiqui dubte que és un dels temes a millorar.
Benvolgut Walter, El tema de
Benvolgut Walter,
El tema de la descentralització del l'Educació és un tema difícil perque la meva expriencia és que la relació amb les administracions, sigui la que sigui, sempre ha estat molt penosa. I és que la meva experiència ve a ser que, com en el tema de la seuretat ciutadana, a la gent li acaba agafant ganes de pendre's la justícia per la seva banda i anar pel dret. El ciutadà usuari dels serveis socials, com ara la sanitat, l'educació o seguretat s'acaba sentint un esclau del sistema i no pas el beneficiari d'aquest.
La darrera del nostre benvolgut Ajuntament: hem rebut les condicions que ens demana a la nostra AMPA per rebre la propera subvenció municipal, que pujarà, com a molt, 1500 euros. Segons ell, la nostra AMPA s'ha de comprometre a: Mantenir la Biblioteca escolar (només la monitora que tenim contractada al migdia ja s'emporta tota la subvenció), finançar parcialment el trasllat i monitoratge del nens i nenes de primer i segon de primàra a la piscina per fer el curset de natació ( a la penúltima manifestació vam aconsseguir 1 trimestre de natació, 1 sesió per setmana a càrrec de l'Ajuntament a la piscina municipal, la qual està gestionada per una empresa privada), a més de contrubuïr a la setmana cultural, festes de carnaval, fi de curs, festa major, organitzar activitats extraescolars, menjador, cuina... quina barra. No hi ha sensibilitat. Que a Educació a Barcelona són maleducats (no contesten les cartes quasi mai i quan ho fan és per dir que et callis), cecs i sords, amb el nostre Ajuntament, com un podeu imaginar, la cosa és infinitament pitjor. Estem farts de sortir al carrer a cridat vant l'Ajuntament per que faci el manteniment de les escoles, ja no dir les postes al dia: la higiene i la integritat física dels nostres nens no és per a ells una prioritat. Ahhhh!!! i a més, quan hem actuat per la nostra banda, ens han recordat que els pares no tenim cap potestat per a ficar cullerada en un edifici i instal·lacions municipals: ni fan ni deixen fer. Els mestres també ens recorden que tampoc tenim dret a intervenir en els temes importants de l'escola o en l'educació.
Això sí, a més dels llibres de text, llibretes i altre material, paguem una quota de material a l'escola perque, diuen, no arriba amb el que els donen les administracions. Però calladets, que com ens van petar l'alte dia, nosaltres no pintem res (només posem la carn). Els pares servim per pagar i com pedra entre el centre i l'administració que toqui per tocar-se mutuament allò que no sona. Superàvit de l'estat? 400 euros per contribuient?
Parleu, parleu: quí més paga material? per que ja sabeu que això és il·legal.
Un altra cosa: una servidora va deixar de treballar per fer de mama tot el día. De vegades plantejo als meu coneguts la meva incertesa sobre el meu futur profesional: porto 9 anys desconnectada i em costarà molt tornar a estar en primera fila. Contesta unànime: Doonaa!!! tu tens estudis, sempre pots donar classe!!!! doncs, amb aquesta mentalitat, tenim una escola de segona, el que ens toca.