L'escola pública dins del servei públic educatiu (PNE)
El PNE (Pacte Nacional per l'Educació) proposa la creació d'un servei públic d'educació, en el qual tots els centres sostinguts amb fons públics tinguin les mateixes responsabilitats en quant a escolarització. Això obre el qüestionant sobre quin paper jugaran els centres púbics dins d'aquest servei públic.
Sembla com si es diluís el paper de l'escola pública perquè tots els centres, siguin publics o concertats, passarien a formar part del mateix servei públic.
Això per una part és bo, perquè l'existència d'una xarxa dual no és bona. Però per un altre cantó sembla que no és correcte, perquè un centre privat té unes característiques que sempre el faran diferent a un centre públic,
Jo crec que la clau també rau en què l'administració educativa catalana realment exerxeixi com a titular dels centres públis. És a dir, a d'establir clarament quins són els centres de la seva titularitat i exercir efectivament aquesta titularitat, promocionant els centres i dontant-los dels serveis que els facin atractius per a tota la població.
Tots els centres que formen part del servei públic educatiu se sotmeten a la regulació de l'administració educativa, però han d'haver-hi uns centres, els centres públics, que l'administració educativa faci seus, sense afectar l'autonomia d'aquests centres per desplegar la seva autonomia de projecte educatiu, però considerant-los seus a tots els efectes.
- Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris
- 88 lectures
Tres xarxes privades
Un servei públic de educació a m,ans de un estat fort a de poder recuperar el control de la xarxa concertada, i superar el cooperativisme del professorat funcionari o funcionari professorat, aplicant les lleis i mesures suficients per establir un únic model d’educació, democràtic i de qualitat.
L ' ESCOLA PUBLICA
Crec que tots pensem mes o menys el mateix, peró tenim un parell de grans problemes:
1) El govern no creu en el sistema public. Si no fos aixi, potenciaria mes aquest tipus d'escola i es crearien mes per podre atendre a tothom.
2) Si en algun cas i apostesin, no tenim suficientes places per garantitzar la demanda que generaría la falta de financiacio de les escoles concertades al tindre que pasar una cuota infinitament superior a la que actualment estan pagant.
Creieu que el punt 2 es posible?
Personalment penso que hi molts interesos creats i, lamentablement, l'esglesia encara te molt poder en aquest pais.
El titular dels centres públics
Estic molt d'acord amb tu al punt 1).
Si l'estat no exerxeix la titularitat dels seus centres públics, aquest idea del servei públic sols servirà per diluir l'escola pública encara més i deixar-la sense identitat.
Està bé que hi hagi un servei públic sempre i quan l'administració educativa catalana deixi ben clar que els seus centres són els públics, i exerxeixi una titularitat efectiva sobre aquests centres.
Una idea com un "Servei Català d'Educació" no estaria malament, que sense afectar l'autonomia de cada centre per tot el que fa als aspectes curriculars i de la gestió dia a dia:
1) exercís una titularitat efectiva dels centres públics
2) defensés una imatge corporativa i promogués els centres públics a la societat
3) donés un segell de qualitat als centres que s'hi incoporen.
Serveis públics i privats
“Servei públic donat per centres públics, servei privat ofert per entitats privades”. Amb aquest principi les coses estan clares. Tothom sap on estan els seus drets i les seves opcions. La dualitat de centres que oferten un servei públic sols es pot entendre en aquelles situacions (i temporalment) on l’administració no te els recursos públics necessaris per cobrir les necessitats. Es a dir els centres privats sols haurien de donar un servei públic amb caràcter subsidiari, temporal i voluntari. Això que sembla que hauria de ser tant senzill no és, malauradament, la nostra realitat actual, ni hi ha voluntat per que així sigui. Fins i tot sona com a tema obsolet.
Mestres els nostre sistema educatiu públic no estigui basat en l’escola pública (literalment sembla una obvietat), en la seva totalitat, no arribarem a tenir un servei educatiu universal i amb igualtat de condicions, i per tant d’oportunitats per a tothom.
Qui vulgui portar els seus fills a una escola religiosa, o que ensenyin en alemany, o on no hi hagin immigrants (d’aquí o d’allà), o més reprogre que les demés, o elitista, o per a rics o … que s’ho pagui. I qui vulgui donar una oferta educativa diferent, o fer negoci amb l’educació que s’ho cobri del client triat i no de tothom.
Drets educatius
De totes maneres no podem ignorar els drets educatius. És a dir, en principi no crec que estigui en discussió que hi ha pares que puguin escollir una escola diferent a l'escola pública i que tinguin el dret que l'Estat els financïi aquesta elecció.
Ara bé, el problema apareix per dos motius:
1) Fins a on arriba l'obligació de l'estat de garantir aquest dret? És a dir, si uns pares tant si els fot que l'escola sigui catòlica o budista, però el que volen és que els seus nanos no es barreixin amb els fills de segons quines famílies, té l'estat obligació de garantir aquesta elecció? Certament aquesta preocupació d'algunes famílies tampoc es pot menystenir completament, perquè potser el problema no sigui de racisme o elitisme sinó simplement una preocupació legítima que amb famílies no atentes a l'educació dels seus fills el nivell educatiu d'una escola baixa, i lamentablement hi ha una correlació molt forta entre nivell socioeconòmic-cultural i preocupació per l'educació dels fills.
2) En una situació de xarxa dual, l'elecció de centre serveix perquè no siguin les famílies qui escollin centre sinó els centres que escolin famílies.
La idea de servei públic educatiu rau doncs en un intent de posar límits a aquesta situació, i assegurar la gratuïtat en els centres concertats únicament quan no posen cap selecció als alumnes que admeten.
En aquest sentit hem de recordar dues coses:
1) Som signants del Pacte Nacional per l'Educació, per tant d'alguna manera hem acceptat treballar per aconseguir aquest servei públic educatiu. Ara bé, també tenim dret a aportar interpretacions i fer les nostres aportacions perquè el desenvolupament d'aquesta idea es faci correctament, perquè el Pacte sols estableix un marc molt general.
2) Aquest idea de servei públic mitjançant centres concertats amb l'éstat també funciona a la sanitat pública, però la gran diferència és que quan vas a un hospital concertat (jo conec l'hospital de la Creu Roja a l'Hospitalet o San Joan de Deu a Esplugues) pràcticament no t'adones que aquell hospital és de titularitat privada, perquè l'atenció, obligacions i drets que tens són exactament els mateixos que als hospitals de titularitat pública. Això no passa al sistema educatiu.
L'obligació de l'estat de tenir cura de l'educació
Certament qui vulgui una escola determinada que se la pagui. Però això no treu que l'estat, l'administració ha de garantir llocs per a tothom en escoles públiques. Però certament avui no acabem de apareixer... i, cal suportar un procés històric més o menys satisfactori. Hi ha un número determinat d'escoles, especialment a Catalunya ia l País basc, que atenen a un molt gran nombre d'alumnes. La "substitució" total i en un moment determinat d'aquests llocs (concertats, és cert!) no apareix com a possible.... per tant, d'entrada, aconseguir una definció de <<servei públic d'educació>> no resulta extemporània.
Ara bé, i m'hi dedicaré en un altre text que ja fa dies que preparava per seguir l'estímul d'en Walter, en el text del Pacte nacional d'Educació hi ha moltes incongruències o, almenys, conceptes molt ambigus...