Un regal enverinat

Un regal enverinat Segons que sembla “Doña Espe” -tan magnànima com és- s’ha tret de la màniga una proposta per afavorir els pobres catalanets que viuen a la “Capital del Reino”: pretén, ni més ni menys, instaurar-hi una escola “bilingüe”, en català i espanyol, que per a més inri portaria el nom del tèrbol Josep Tarradellas -anomenat “el Gànguil de Ganduxer” pel gran Joan Oliver, “Pere IV”. “Casualment”, això ho proposa quan la ofensiva que el PP ha engegat contra les llengües de l’Estat diferents al castellà ateny el seu punt més àlgid, apareixent com un partit equiparable a les formacions populistes d’extrema dreta que han brollat darrerament a tot Europa. Si aquesta senyora tingués una mica de pudor, com a mínim hauria fet la seva proposta en unes altres dates; però no, no es pren ni la molèstia de dissimular. En la seva autosuficència ens considera curts de gambals i deu pressuposar que correrem a agrarir-li el seu “gran gest” i a petonejar-li els peus, com feien els indis quan els “conquistadores” els oferien quatre quincalles. Perquè és això exactament el que ens ofereix: quincalla, quincalla enverinada, per ser més precisos. Així, fent gala d’una barreja peculiar de ximplesa i perversió, “Doña Espe” -la mateixa que va convertir Saramago en la “Sara Mago”- vol tenir el seu pretext per poder acabar amb la immersió a les escoles catalanes. En l’hipotètic cas que es fes aquesta escola els seus alumnes es convertirien en una mena d’hostatges, amb l´única finalitat de justificar la política del PP contra el català a Catalunya. Fent un paral.lelisme, seria comparable a les escoles jueves que els nazis permetien als ghettos amb la finalitat de dissimular la seva opressió i mantenir temporalment els jueus en pau, per poder-los explotar com a mà d’obra tot esperant la solució final. Ës una proposta d’un cinisme infinit, amb la qual el botxí pretén fer-se passar per salvador. Els nens catalans que viuen a Madrid, com els que viuen a A Corunha o en altres llocs, no necessiten cap ghetto ni reserva índia; el que han de fer és integrar-se en el lloc i la cultura on viuen, i, si de cas, poder estudiar el català com a matèria, però sempre en contacte amb la població autòctona. La integració dels immigrants en el seu nou lloc de residència és la postura més desitjable i la que caldria ser afavorida -sense implicar necessariament la renúncia a la cultura original-. No es pot caure en un multiculturalisme extrem a base de crear ghettos tancats i insolidaris, ni -encara menys!- es pot permetre la instrumentalització de les diferències culturals per perversos i, en aquest cas, cavernaris interessos de partit. Joaquim Torrent Barcelona (Barcelonès)