EL 51% DELS ESCOLARS AFIRMAN VEURE ACTITUTS ANTIESPORTIVES ALS SEUS FAMILIARS

EL 51% DELS  ESCOLARS AFIRMAN VEURE ACTITUTS ANTIESPORTIVES ALS SEUS FAMILIARS.

 

L´Institut Barcelona Esports va presentar l´Estudi dels hàbits esportius de la població en edat escolar a la ciutat Barcelona.

A la web www.bcn.cat/esports teniu tota l´informació.

El meu resum  al centraré en dues dades  recollides a les conclusions finals i que te que ser real i especialment preocupants  per tots els pares i mares.

 Amb referència als valors i les actituds envers la pràctica esportiva i, més concretament,la competició, cal fer algunes consideracions.

 El 51% dels escolars afirma veure com els familiars i el públic en general criden i critiquen l’àrbitre

Un 42% admet que l’entrenador s’enfada si perden el partit o la competició.

Un 33% reconeix que els jugadors criden i insulten els rivals

I un 24% diu que els familiars i l’entrenador donen habitualment la culpa a l’àrbitre quan perden.

 Aquests percentatges cal considerar-los elevats.

 

La població immigrant és un dels col·lectius amb menor índex de pràctica.

Paradoxalment,aquest col·lectiu és el que menys argumenta que no li agrada la pràctica esportiva.

Així doncs, es detecta aquí una barrera d’accés a la pràctica esportiva.

 El percentatge de noies immigrants que practiquen

esport es el mes baix de tots els conjunts de població.

 

Tant com representant de la Comissió d´esports de FAPAC com vocal del CEEB considero la meva obligació destacar aquestes dades perquè crec que tenen que ser motiu de una profunda reflexió ja que son àmbits en els que com persones compromeses amb la comunitat educativa tenim molt a dir i el més important molt a fer.

Si volem i defensem  l´esport com eina educativa i d´integració no podem pasar per alt  una nota d´avis tan important.

 

Yolanda Españó

 

Hola Yolanda Certament les

Hola Yolanda

Certament les dades mostran el estat actual de la societat. EL meus nevots jugan a futbol, el petit a benjamins i en un partit s'escoltan barbaritats tan per part del pares com de l'equip tecnic.Si desde petits ensenyem aquestes barbaritats¿ que esperem d'aquestos nens quan siguin adolescents ?

I despres???

Realment caldria fer una reflexio global.

En quant a l'altra dada, lamentablement encara i a cultures on la dona esta molt per sota del home, i el canvi, que crec que hi ha, va molt a poc a poc.

Salutacions