Inici » Forums » Política educativa

Debat sobre Llei Catalana d'Educació

Tramès per Walter García Fontes a Dc, 30/04/2008 - 06:12.

Obrim un debat sobre la nova llei. Aquí poso unes reflexions inicials, tot esperant fer una lectura i discusssió més calmada:

1) la proposta de posar un nombre màxim d'alumnes NEE per centre i que  aquest màxim depengui de la zona em sembla bé. Sembla una bona mesura  per distribuir millor aquest alumnat. Aquí la premsa parla directament  d'immigrants però podem dir que no tots els immigrants són NEE, han de  confluir altres circunstàmciese, com endarreriment en  l'escolarització, necessitats socio-econòmiques, necessitats cent que no està escolaritzat a aquesta etapa són els que més ho

2) l'obligatorietat d'infantil: d'acord. Ja era gratuït, però l'1 per cent que no està escolaritzat a aquesta etapa són els que més ho necessiten..

3) molt valent no deixar entrar al servei públic educatiu (i per tant no rebre concert) als centres que separen per sexe. S'ho impugnarà segur FaPeL, espero que hagin calculat que ho puguin guanyar.

4) d'acord amb les propostes de més capacitat de gestió de les direccions i de major autonomia curricular dels centres, així com la possibilitat de perfilar més l'equip docent

5) d'acord amb el canvi de  nom a escola/institut, més humà que CEIP/IES.

6) Molt d'acord amb els instituts/escola, és a dir centres públics 3-16 o 3-18

7) d'acord amb el protocol que han de signar les famílies, però que ha d'especificar a més dels deures els drets de participació i d'atenció per part de l'equip directiu i el claustre. Una espècie de contracte amb el projecte educatiu, que també se suposa que accepta la resta de la comunitat educativa del centrre

Què ens preocupa?

1) que la planificació educativa no especifiqui clarament que la satisfacció de les necessitats educatives s'ha de resoldre mitjançant l'oferta pública com a responsabilitat de l'administració educativa (ho diu la Constitució) i que no es delegui en la iniciativa privada

2) que no prevegi clarament les circumstàncies en què un centre privat po ser exclòs del servei públic educatiu.

3) A l'article 17. Associacions de pares i mares d'alumnes. no es diu res de les federacions, per tant no es diu res de com s'establirà la participació de les famílies a nivells su`periors al centre educatiu.  Només parla que podran ser declarades d'utilitat pública..                   
                                                                                
4) No queda clar com participaran les famílies en  la formulació del projecte educaiu que "correspon al claustre de professors a iniciativa del o la director/a". El Consell escolar l'aprovarà. I les AMPA's ?, sobretot si no s'ha deixat ben clar el paper de les AMPA's en el Consell escolar.  

5) El consell escolar e sdefineix com a orga de participació en el govern. És o no és un orga de govern ? La llei hauria d'establir clarament la forma de participació de les AMPA's en el Consell escolar, per exemple  ? Si no encara tindrem una altra vegada la discusió sobre com interpretar l'error de redacció de la LOE que en alguns centres ha portat a la supressió d'una pare o mare als Consells.

Alguna cosa es mou a l'ensenyament públic.. ›
»

De la LEC Cont: Sobre el

Tramès per Lluís Martínez Ujaldón a Dv, 09/05/2008 - 00:22.

De la LEC Cont:

Sobre el projecte educatiu (eina que defineix la proposada autonomia dels centres escolars):
- Ja veiem que els representants dels pares i AMPA no hi participen en la configuració, ni en revisió, sols hi són en el Consell Escolar on s'aprova.
 -L'anomenat servei públic educatiu l'integren els centres educatius públics i els privats que accedeixen al concert educatiu (art. 25.2), en canvi el règim jurídic del projecte educatiu dels centres educatius públics (art. 70) és diferent del dels centres privats sostinguts amb fons públics (Art. 71). Mentres en els públics el PE l'aprova el consell escolar, en el segon cas qui aprova el PE és el titular del centre.
Dubto que puguem parlar del mateix servei públic educatiu si es permet l'arbiatrarietat dels titulars dels centres privats concertats.

L'article 27 diu que correspon al Departament  determinar la previsió de places públiques, i obrir, si escau, una convocatòria pública de nous concerts educatius ... Hem de rebutjar la via de cobrir les necessitats educatives amb nous concerts. L'administració pública ha de crear suficients escoles públiques com per no haver de recórrer al sector privat per garantir un servei bàsic i universal com és el de l'educació.

»

Algunes reflexions al

Tramès per Josep Castells Casellas a Dj, 08/05/2008 - 12:37.

Algunes reflexions al voltant de l’avantprojecte de la Llei d’Educació de Catalunya.

Consell Escolar:
-         caldria exigir concreció quan es fan servir indistintament els conceptes de participació i òrgans de govern (si parlem d’òrgans de govern estem parlant de molt més que de participació, o no ?)
-         aprova però no participa en la formulació del projecte educatiu ni en la redacció de la carta compromís
 
AMPA’s i famílies
-         no queda ben explicitada (pendent de regulació posterior) la representativitat de les AMPA’s, ni pels centres ni pels CET , CEC
-         l’educació obligatòria és gratuïta (art. 2) però es parla de beques (art. 7). Per tant hi ha una consciència oculta que hi ha un cost per a moltes famílies.
-         l’art. 68 especifica que el PEC impulsarà la col·laboració entre els sectors de la comunitat educativa, però en l’art. 70 es parla d’aprovar, des del CE, quan enlloc ha parlat de la participació en la seva elaboració.
-         el mateix respecte de la carta de compromís (art. 116).
 
 
Organització i funcionament centres:
-         es diu que l’ensenyament obligatori tindrà horari de matí i de tarda. Però ni diu ni deixa de dir si és tots els matins i totes les tardes
-         l’art. 3.4 diu que els que s’incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les llengües oficials tenen dret a rebre suport lingüístic al centre educatiu. Ai`c no quadra gaire amb la idea de “centres o aules d’acollida a nivell comarcal o local”.
-         - quan a l’art. 88 es parla de la possibilitat de contractar professorat especialista.. ; ho podrà fer el centre ? o, el centre podrà demanar-ho al departament ?
 
 
La carta compromís de les famílies:
-         bé d’entrada...
-         però, si l’escolarització és obligatòria, fins els 16 anys, com em poden <<obligar>> a un compromís que ja estarà redactat i al que jo no he contribuït a formular? (art. 2.c.7) Si parlem de compromís estem parlant d’un pacte entre iguals, una altra cosa és acceptar, sotmetre’s a unes instruccions que estan donades.
-         com es lligarà amb el projecte educatiu ?
-         quina relació té amb el reglament de funcionament intern ? o reglament de règim intern ?
-         caldria, en algun article, definir o delimitar el “dret a l’elecció de centre en el marc de l’oferta educativa” (art. 5.1) , per a evitar la contradicció real entre aquest dret i els requisits de equilibrar el repartiment d’alumnes amb NEE o, de fet, nouvinguts. I després que no hagi escollit, de fet, el centre haig d’acceptar la carta de compromís. Resulta, jurídicament, difícil d’entendre la obligatorietat d’aquesta acceptació. (art. 11.2)
-         aquesta carta de compromís que ha de ser congruent amb el PEC, com es relaciona amb el reglament de règim intern, ja que també inclou la definició de les mesures correctors.. (art. 116).

»

L'avantprojecte de llei és

Tramès per Alex Castillo a Dm, 06/05/2008 - 23:00.

L'avantprojecte de llei és un text llarg que intentaré comentar de forma breu. En principi, haig de dir que és un text més positiu del que m'esperava. El tema del tractament dels alumnes amb NEE és un gir en la filosofia de laissez faire laissez passer que ha caracteritzat bona part de la política educativa després del Pacte Nacional d'Educació. Aquest avantprojecte és un gir en la bona direcció en certs aspectes. Un altre fet inqüestionable és el tancament de la porta a la privatització de la gestió dels centres escolars que a més tornen a dir-se escoles i instituts. (Altre gran encert, sens dubte)

Avui parlaré de participació i de distribució d'alumnat amb NEE, (dos dels grans temes de debat)

En el tema del límit màxim dels alumnes amb Necessitats Educatives Especials tenim una possible via de distribució equilibrada de la matrícula. Per contra si ens fixem en com han anat les coses fins ara, ens convé estar a l'aguait perquè fins ara aquesta catalogació de NEE no correspon a tothom que sembla. Tenim tres tipus de NEE,:

     1. Les diagnosticades per qüestions de malalties, minusvalies, mancances sensorials, etc.

  1. Els alumnes amb risc d'exclussió social

  2. Les d'alumnat de nova incorporació al sistema educatiu català. (On no entren per cert els nens i nenes de Preescolar perquè fins ara aquesta etapa escolar no era obligatòria)

La majoria d'alumnes acollits actualment a les places de reserva per NEE (2 per grup) que la legislació actual (decret 75/2007) obliga a guardar a tots els centres sostinguts amb diners públics fins al final del període de preinscripció no provenen del tercer grup com podria semblar. Més aviat passa el contrari.  Són un exotisme digne d'estudi. A Barcelona ciutat, segons dades de la preinscripció 2007-2008 només es van reservar 173 d'aquestes places a Primària (de les quals només 4 corresponen a nouvinguts) i 197 a Secundària (de les quals 9 són d'alumnes nouvinguts).

En definitiva si no es canvia el sistema de catalogació de NEE no arribarem enlloc. Algú seriós pot pensar que només hi ha 4 alumnes amb NEE per incorporació tardana al sistema escolar català a tota Barcelona? Això és només fins el final de la preinscripció. Durant la resta del curs hi ha un degoteig permanent d'incorporacions que no poden atendre determinats centres perquè ja són plens i acaben, per tant en escoles que tenen baixa demanda. Caldria veure en detall com es planteja el tema dels límis màxims d'alumnat amb NEE per zona escolar, si aquest alumnat acabat d'arribar automàticament aconsegueix la catalogació NEE o no, i per quan de temps la conserva (ara són dos anys, però s'hauria d'incrementar com a mínim dos anys més).

De tota manera l'article 31 de l'avantprojecte és un gran avenç, es reconeix un problema real i greu, i es plantegen eines en la bona direcció per resoldre'l (el límit màxim d'alumnes NEE per zona escolar seria la joia de la corona, és la concreció de l'article 87.1 de la LOE i ens haurem de trencar la cara per defensar-lo )

  1. Aquest punt és molt positiu hi ha el compromís de l'administració de facilitar l'assistència de pares, mares a reunions de tutoria, i a consells escolars

  2. A l'article 17 només es parla de les federacions d'ampa's per tal de declarar-les d'utilitat pública, (no sé quines implicacions concretes tindrà aquesta declaració). Però com diu en Walter la veritat és que no se'n parla de res més.

Àlex Castillo

»

Una altra proposta valent

Tramès per Walter García Fontes a Dc, 07/05/2008 - 14:08.

Una altra proposta valent és el de posar com a requisit per al concert que no se separi als alumnes per sexe (article 26).

Tot i que ja veurem si sobreviu a algun recurs que interposin les escoles de l'Opus a través de la Fapel. Hi ha jurisprudència del Tribunal Suprem que considera que no es pot considerar discriminatori separar per sexes, però en aquest cas és diferent: l'administració educativa posa com a requisit per tenir concert educatiu, i per tant estar integrat al servei públic educatiu, que l'accés de l'alumnat ha de ser en iguals condicions, i diu que els centres que no ho acceptin no formaran part d'aquest servei públic educatiu. Segur que ho recorriran si aquest punt d'aquest article sobreviu a la negociació parlamentària amb CIU.

»

Respecte a la discriminació

Tramès per Alex Castillo a Dc, 07/05/2008 - 22:23.

Respecte a la discriminació o no de la separació per sexes, efectivament tenim jurisprudència no només del Suprem, sinó també de convenis internacionals que així ho estableixen.  Tenim per exemple la convenció internacional contra la discriminació a l'escola de l'any 1960, aprovada l'any 1962 i ratificada per Espanya l'any 1969. A més de no considerar discriminatòries les escoles segregades per sexe, no es considren segregatòries tampoc les escoles segregades per qüestió religiosa (les escoles catòliques que només admeten alumnes catòlic, per exemple) o les escoles segregades per idiomes sempre que el nivell sigui idèntic. Respecte als centres privats diu el següent, no són discrimnatoris  quan (art. 2.c):

La creación o el mantenimiento de establecimientos de enseñanza privados, siempre que la finalidad de esos establecimientos no sea la de lograr la exclusión de cualquier grupo sino la de añadir nuevas posibilidades de enseñanza a las que proporciona el poder público, y siempre que funcionen de conformidad con esa finalidad, y que la enseñanza dada corresponda a las normas que hayan podido prescribir o aprobar las autoridades competentes, particularmente para la enseñanza del mismo grado.

Ni aquest conveni, ni cap llei posterior otorga la categoria de gratuïta a l'escolarització en aquestes escoles. L'estat té les seves escoles gratuïtes, també té l'obligació de donar educació obligatòria gratuïta per a tota la població en edat escolar, però existeix la llibertat de poder promoure escoles (per a la gent que no vulgui a anar ales de l'estat) amb els idearis, i els continguts que desitgi el promotor del centre sempre que respecti les lleis educatives en vigor, en quant a currículum, nivell dels alumnes i accès a la inspecció educativa.

En resum que poden haver escoles no discriminatòries que separin per sexes, però cap llei obliga l'estat a tenir un concert amb elles. Si la llei d'educació de Catalunya decideix posar com a condició per a formar part del Sistema Públic Educatiu la coeducació dels dos sexes. no s'incompleix cap norma, senzillament es regula una condició en l'accès a aquest servei. Ni més ni menys.

Fapel pot posar tants plets com vulgui, però ha de recordar que a aquesta mateixa convenció que sempre invoquen s'estableix un altre precepte màgic: Els estats es comprometen a (Art. 3.b): Adoptar las medidas necesarias, inclusive disposiciones legislativas, para que no se haga discriminación alguna en la admisión de los alumnos en los establecimientos de enseñanza

em sembla que molts centres no respecten aquest precepte bàsic de no discriminar en l'admissió d'alumnes. Si aquestes escoles volen anar als tribunals, potser que l'estat les enviï també a elles com a escoles discriminatòries, no tant per la separació de sexes sinó pel rebuig a l'escolarització de nens amb Necessitat Edcuactives Especials degut a baixa renda o a qüestions culturals. Sobre aquests aspectes l'Estat pot legislar, i pot obligar aquestes escoles sempre que vulguin estar dins del servei públic educatiu a no tenir polítiques de Reservat el Dret d'Admissió.

 Aquí podeu consultar aquesta convenció:  http://www.ua.es/oia/es/legisla/conven.htm

Àlex Castillo

»

L'avantprojecte de la Llei

Tramès per Lluís Martínez Ujaldón a Dv, 02/05/2008 - 20:55.

L'avantprojecte de la Llei d'Educació de Catalunya avança en el trema de la distribució equitativa de l'alumnat. Està be establir el percentatge màxim per zones. El que cal és veure com s'estableixen aquestes zones. Segons el que abarquin poden incidir més o menys en solventar la guetització. Sobre tot si es creen moltes i en àmbits molt concrets. El parlar d'immigrants en comptes de NEE (o el que ara diu “alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu”)ha estat un ús sensacionalista per la premsa, però potser que hi entrem amb això. Us puc parlar d'un cas on el 100% dels alumnes de P3 són fills d'immigrant, i sols 5 alumnes han estat qualificats com a NEE. El problema continua sense estar resolt, ja que compleixen el % que correspon per zona, en canvi la guetització de l'escola és evident.

Interessant el tema de que les famílies han d'acceptar la Carta de compromís educatiu, però què passa si s'incompleix? Quines eines s'articulen per facilitar la dedicació que això comporta, com el dret a assistir al centre escolar en horari laboral?

Què vol dir que “el català, ..., és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular ...” És o no és la llengua vehicular i d'aprenentatge?

L'article 16.- Les famílies tenen dret a rebre informació ... Sols a rebre informació? No es contempla la seva participació per definir les normes de funcionament intern i el projecte educatiu o “participar en el seu procés de revisió” com li atribueix al docents en l'article 18?

Continuarà...

»

El problema de fons amb els

Tramès per Josep Galisteo Barbosa a Ds, 03/05/2008 - 10:14.

El problema de fons amb els NEE, els que comenta en Lluís, hi han molts casos que son veritables NEE i no estan contemplats com a tals, a vegades la diferencia entre un informe i un dictamen no està clara.

Jo trobo que repartir els NEE com ho ha comentat el departament ,està molt bé, PERÒ, com ho pensa aplicar ?? 

Si un centre te places, el dret a triar dels pares passar per sobre de la situació del centre.

Caldria que les OME. tinguessin la potestat de recollir totes les sol·licituts dels NEE de la zona, i poguessin repartir-los equitativament. PERÒ, es que a sobre es més dificil d'aplicar aixó quant alguns NEE son diagnosticats despres del periode de preinscripció.

Jo crec que amb unes OME que tinguin un poder de decisió real, i més presupost per els EAP aniriam força millor.

Pep

 

»

La legislació permet

Tramès per Walter García Fontes a Dll, 05/05/2008 - 05:30.

La legislació permet distribuir l'alumnat amb necessitats educatives, perquè s'ha d'assegurar el dret a l'educació de qualitat per a tothom, i si es concentren alumnes amb NEE en un centre no es pot assegurar aquest dret. Hem de recordar l'article 87.1 de la LOE:

"Con el fin de asegurar la calidad educativa para todos, la cohesión social y la igualdad de oportunidades, las Administraciones garantizarán una adecuada y equilibrada escolarización del alumnado con necesidad específica de apoyo educativo".

La forma en què pensen fer-ho és definir una zona educativa (un municipi, un barri d'una ciutat gran) i establir un màxim d'alumnes amb NEE dins d'aquesta zona igual per a tots els centres de la zona. Quan s'arriba a aquest màxim llavors es distribueixen entre tots els centres de la zona.

»