Calendari escolar
Benvolguts/des:
Com a cada inici de curs, aquests dies podem llegir diversos articles als mitjans de comunicació relacionats amb l'actualitat educativa, la conjuntura de l'inici de curs, els nous reptes i realitats que se'ns plantegen, opinions, valoracions, suggeriments, etc.
Bé, com a mestre, m'agradaria fer un apunt respecte a la reivindicació que feu els pares per canviar el calendari escolar, principalment per la via d'escurçar les vacances d'estiu: primer de tot, he de dir que NO HI ESTIC D'ACORD. Entenc la vostra demanda, però només cal fer un colp d'ull a com s'organitzen en altres països, com els nòrdics, però també les veïnes França i Itàlia, o, si mirem més a prop, en altres comunitats autònomes de l'Estat espanyol: les vacances d'estiu als països nòrdics comencen també a finals de juny i acaben pels volts del 10 d'agost (el curs comença molt abans) però tenen una setmana a l'octubre, i una altra al febrer. Les vacances escolars als països nòrdics s'organitzen d'acord amb la seva organització social -allà TOTHOM, tots els treballadors i treballadores, disposa de sis setmanes de vacances durant l'any, i el més normal és fer-ne tres al juliol i tres a l'hivern- i d'acord, evidentment, amb el seu clima. A França també acaben el curs a finals de juny i el comencen a finals d'agost, també atenent-se a la seva organització social, i al seu clima, una mica més temperat, continental, que el nostre. A Itàlia és molt semblant a com ens organitzem nosaltres. I la resta de comunitats autònomes? Exactament el mateix: el curs finalitza a les portes de Sant Joan i comença a principis-mitjans de setembre, segons la comunitat. En el nostre cas, principalment regulem les vacances d'estiu d'acord amb el nostre clima, res està dissenyat per casualitat, ni per "emprenyar" a ningú. Les vacances d'estiu són les que són perquè aquí, al nostre país, és natural que siguin així. Mirem també què passa a la majoria d'empreses entre juny i setembre: es fa jornada intensiva. Amb la calor, i amb aquests mesos de més intensitat de llum solar, a la societat en general es tendeix, i és natural i necessari, a rebaixar el ritme. L'estiu és temps per a altres activitats, i per als nens, és temps de lleure, d'oportunitat per aprendre a viure i a relacionar-se, a posar en pràctica tots els seus coneixements, socialitzant-se amb altres coetanis, amb les colònies, excursions, activitats dels casals, estades a l'estranger, a gaudir d'entorns diferents als del dia a dia i que tenim a l'abast, a gaudir fent coses que ens agraden, a gaudir i descobrir l'espai exterior...
És concebible fer classe al juliol, amb la calor que fa, per tenir aleshores una setmana a la tardor -quan ja tenim festes nacionals i religioses entre octubre-desembre- en comptes de seguir i millorar altres activitats educatives com els casals?I no només les altes temperatures -que fan impossible un treball normal i profitós dins d'una aula, i encara menys amb les ràtios tan elevades amb què treballem- desaconsellarien canviar les vacances d'estiu, també podem atindre'ns a criteris pedagògics: el nostre entorn convida a participar, gaudir, descobrir, jugar, estar a fora, aprendre amb el joc, el moviment, la natura, els espais de socialització,més amplis a l'estiu. Els nens i nenes necessiten jugar, fer esport, trobar-se, anar a la mar, a la muntanya, fer excursions, jocs i tallers als casals, o estades d'aprenentatge d'idiomes al juliol, colònies. AL JULIOL, PLE ESTIU, S'HA D'ESTAR A FORA, GAUDIR DE LA LLUM, DEL BON TEMPS, DE LES BONES CONDICIONS PER AL LLEURE, QUE TAMBÉ EDUCA, I ÉS IMPRESCINDIBLE PER A UN CREIXEMENT SA I COMPLET. Les escoles no poden ser un pàrquing de nens ni una "solució" mentre els pares i mares treballen.
Penso que el calendari escolar, com ja he comentat, ha de quedar tal com està; ens equivocaríem molt, una vegada més -tal i com ha passat amb els horaris lectius, que no per fer "matí i tarda" aprenen més que altres comunitats que fan jornada intensiva, de 8:30-14h, i on, per cert, obtenen millors resultats a l'informe PISA, i no diem a la resta de països europeus, on tampoc es fa classe per la tarda i els resultats són EXCEL.LENTS- si modifiquem el calendari. Potser que provéssim de millorar els casals d'estiu, amb més recursos, més beques per colònies a l'estranger durant el mes de juliol, o per colònies esportives a la costa, etc. Molts municipis de fet ja ofereixen, gratuïtament, escoles d'estiu de molta qualitat, però com més varietat i opcions, millor. I no ens equivoquem de perspectiva: el que realment ha de canviar és el nostre model de societat -em consta que algun sindicat ja va engegar la campanya "a les sis a casa" , per compactar els horaris, escurçar les improductives i llargues jornades laborals partides-, que els nens i nenes siguin la prioritat. I per a això, calen jornades laborals més intensives per tal que els pares i mares puguin dinar a casa amb els seus fills i filles i amb tota la tarda junts per davant, maternitats més llargues, més ajudes per nadó (tot, com als països europeus veïns), més i millors activitats, gratuïtes i de qualitat, als centres escolars fora de l'horari escolar, més i millors casals d'estiu i/o ajuts universals, per a totes les famílies que ho demanin, per colònies/casals/estades a l'estranger durant el mes de juliol. Activitats, totes elles, imprescindibles per a un complet i millor desenvolupament personal, per a l'adquisició d'eines i recursos personals per viure, per socialitzar-se, i que a les aules i a l'escola no són suficients.
CONVINDRIA, PER FI, JA D'UNA VEGADA, QUE SIGUI LA SOCIETAT I L'ADMINISTRACIÓ LES QUE S'ADAPTIN ALS NENS I NENES, TAL COM PASSA A LA RESTA DE PAÏSOS EUROPEUS I A D'ALTRES COMUNITATS AUTÒNOMES COM MÚRCIA, CASTELLA I LLEÓ I ANDALUSIA, I SENSE OBLIDAR QUE VIVIM EN UN PAÍS MEDITERRANI, MOLT CÀLID A L'ESTIU, I QUE L'ESCOLA NO HA DE SER MAI, NI POT SER-HO, SI REALMENT BUSQUEM EL PROFIT DELS NENS I NENES, UN PÀRQUING PER ALS VOSTRES FILLS I FILLES MENTRE ELS PARES I MARES TREBALLEN AMB ELS HORARIS MÉS LLARGS I IMPRODUCTIUS D'EUROPA (per sort, sembla que començaran a canviar, que anem adonant-nos...no?I què diuen o què els interessa als empresaris?).
Que tinguem un molt bon curs 2008-2009
- Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris
- 498 lectures
Bon curs 2008-2009 a tu
Bon curs 2008-2009 a tu també Joan, i benvingut sigui el debat. Aquest tema del calendari i la jornada escolar dóna molt de si, i algun dia ens haurem de posar d'acord tots plegats. He de començar dient que el que demanem des de la FaPaC és un consens, per no haver de discutir cada començament de curs sobre aquest tema.
Però m'agradaria aclarir alguns punts del teu missatge, amb els quals respectuosament he de dir que no estic d'acord. Primerament dius:
... m'agradaria fer un apunt respecte a la reivindicació que feu els pares per canviar el calendari escolar, principalment per la via d'escurçar les vacances d'estiu
Exactament el que demanem és que l'escola tanqui el 30 de juny i que comenci l'1 de setembre, no demanem ni classes al juliol ni a l'agost, ni més dies de classe en general. I fixa't que dic l'escola, entenc que els ritmes i la càrrega lectiva poden distribuir-se com consideri oportú el claustre de professors. A més no es pot considerar aquesta demanda aïlladament, sinó que s'ha de pensar el calendari i jornada escolar en el seu conjunt, i sempre amb els nostres fills i filles com a centre d'interès. Tant els pares i mares dels alumnes, com els mestres i professors ens hem d'ajustar a aquest centre d'interès. Penso que aquesta és exactament la postura que adoptava el document del Consell Escolar de Catalunya que es va consensuar a l'any 2002. Aquest document el vam consensuar entre tots, pares i mares, mestres i professors i l'administració.
En el nostre cas, principalment regulem les vacances d'estiu d'acord amb el nostre clima, res està dissenyat per casualitat, ni per "emprenyar" a ningú. Les vacances d'estiu són les que són perquè aquí, al nostre país, és natural que siguin així. Mirem també què passa a la majoria d'empreses entre juny i setembre: es fa jornada intensiva. Amb la calor, i amb aquests mesos de més intensitat de llum solar, a la societat en general es tendeix, i és natural i necessari, a rebaixar el ritme.
Penso que aquesta visió pertany a una altra època. Això de prendre les vacances tothom a l'agost, i la família al poble amb el "senyor de la casa" fent de "Rodríguez", ja no es veu tant. La calor també és una raó que no sempre es pot argumentar. Sense anar més lluny, durant aquest juny no va fer gaire calor, que jo recordi un o dos dies. Jornada intensiva fan únicament els funcionaris (i alguns, no tots), i sembla més un dret adquirit de tipus laboral que res que es justifiqui per raons climàtiques. Però bé, trobo lògic que qualsevol treballador vulgui un horari més compactat, el que no trobo lògic és que barregem conceptes. I d'última una cosa és l'horari de l'escola i una altra l'horari dels mestres, no té perquè coincidir, i de fet ja no coincideix des de la introducció de la sisena hora.
L'estiu és temps per a altres activitats, i per als nens, és temps de lleure, d'oportunitat per aprendre a viure i a relacionar-se, a posar en pràctica tots els seus coneixements, socialitzant-se amb altres coetanis, amb les colònies, excursions, activitats dels casals, estades a l'estranger, a gaudir d'entorns diferents als del dia a dia i que tenim a l'abast, a gaudir fent coses que ens agraden, a gaudir i descobrir l'espai exterior...
Certament, però moltes d'aquestes activitats que menciones estan fora de l'abast de la majoria de les famílies. El temps fora de l'horari lectiu és quan es veuen les desigualtats més grans. Tothom té accés a una educació semblant, durant l'horari lectiu, però fora de l'horari lectiu es produeixen unes inequitats enormes.
Per un altre cantó una de les coses que més em preocupen com a pare és la pèrdua d'hàbits i rutines durant una interrupció tan llarga. Penso que molts mestres coincideixen amb mi, els nanos s'han oblidat fins i tot de com seure a una cadira després de pràcticament tres mesos d'interrupció. L'únic país del nostre entorn que té unes vacances tan llargues és Itàlia, i no és ben bé un mirall en el qual ens hem de mirar (els seus resultats als informes PISA són desastrossos amb una despesa en educació clarament per sobre de la nostra).
Penso que el calendari escolar, com ja he comentat, ha de quedar tal com està; ens equivocaríem molt, una vegada més -tal i com ha passat amb els horaris lectius, que no per fer "matí i tarda" aprenen més que altres comunitats que fan jornada intensiva, de 8:30-14h, i on, per cert, obtenen millors resultats a l'informe PISA, i no diem a la resta de països europeus, on tampoc es fa classe per la tarda i els resultats són EXCEL.LENTS- si modifiquem el calendari.
Aquí sí t'he de dir amb tots els respectes que t'inventes dades inexistents. Els resultats d'Andalusia als informe PISA són desastrosos (80% de jornada intensiva) , i la participació dels nanos en activitats de tarda és molt desigual. A Extremadura funciona una mica millor, però tenen com ja se sap un pressupost en educació per sobre de la seva renda per càpita, gràcies al generós sistema de redistribució fiscal que gaudim al nostre estat, i no tenim informe PISA tot i que m'extranyaria molt que fossin molt diferent als andalusos.
En general no està demostrat que els rendiments educatius siguin millors amb la jornada contínua respecte a la partida (tampoc viceversa, hem de dir). Sembla que els rendiments educatius depenen de moltes coses, però aquesta no és una variable rellevant. Hi ha un article del Mariano Fernández Enguita, que més enllà de la seva posició crítica sobre la jornada contínua, conté una bona bibliografia sobre els estudis en torn als efectes de la jornada sobre els rendiments escolars:
Article del Mariano Fernández Enguita.
CONVINDRIA, PER FI, JA D'UNA VEGADA, QUE SIGUI LA SOCIETAT I L'ADMINISTRACIÓ LES QUE S'ADAPTIN ALS NENS I NENES, TAL COM PASSA A LA RESTA DE PAÏSOS EUROPEUS I A D'ALTRES COMUNITATS AUTÒNOMES COM MÚRCIA, CASTELLA I LLEÓ I ANDALUSIA, I SENSE OBLIDAR QUE VIVIM EN UN PAÍS MEDITERRANI, MOLT CÀLID A L'ESTIU, I QUE L'ESCOLA NO HA DE SER MAI, NI POT SER-HO, SI REALMENT BUSQUEM EL PROFIT DELS NENS I NENES, UN PÀRQUING PER ALS VOSTRES FILLS I FILLES MENTRE ELS PARES I MARES TREBALLEN AMB ELS HORARIS MÉS LLARGS I IMPRODUCTIUS D'EUROPA (per sort, sembla que començaran a canviar, que anem adonant-nos...no?I què diuen o què els interessa als empresaris?).
Penso que aquesta acusació als pares i mares que sols volem un pàrquing per als nostres fills i filles és tan injusta com la que es fa contra els mestres i "els tres mesos de vacances" que es diu que tenen. Deixem-nos d'acusar els uns als altres i busquem entre tots un consens, com deia al principi. Torno a dir que el document del Consell Escolar de Catalunya em sembla un bon punt de partida.
Em sembla un debat molt
Em sembla un debat molt interessant, en el que hi trobo punts en els que hi estic d'acord i d'altres que no: el problema de l'educació abarca tants i tants asapectes diferets que no és un tema fàcil d'abarcar. De moment, i així ho indica la situació del nostre país respecta al seu entron, l'EDUCACIÓ ENCARA NO ÉS UNA PRIORITAT A NIVELL GENERAL: els espais públics com ara els patis de les escoles, fora del temps de classe, no són oberts per a la pràctica de l'esport. Hi ha un dèficit brutal d'espais públics de lleure i de calitat (parcs nets i segurs, instal·lacions esportives); amb el bon clima del que gaudim, no disposem de traçats urbàns per a bicicletes amb un mínim de seguretat, no existeixen "casals públics de joves" on la canalla ( i sobre tot els adolenscents amb risc d'exclusió social) es puguin reunir en un entorn saludable i on VALORS ( què se n'ha fet?) com ara la salut o l'amistat es puguin arrelar en el jovent: només cal veure la proliferació de les consoles de videojocs, que tan bé van per aparcar els nanos i no els treu de casa per a veure la solució miraculosa que hem trobat els pares per aparcar el tema.
Per altra cantó, s'ha perdut la fugura de respecte que era el mestre, ens hem tornat políticament correctes i tothom pot fer i dir la seva sense cap sentit del pudor: mentre certs els pares defugen sovint bona part de la responsabilitat en l'educació dels seus fills escudats en una mala educació tan horrorosa que acaba fent a miques les millors de la voluntat dels educadors, la comunitat educativa es tanca en un corporativisme aferrissat en la defensa d'uns drets privilegiats respecte a la resta de treballadors que en poc o en res ajuda a sortir el nostre sistema educatiu del forat en el que es troba. La meva percepció és que a més a més, les autoritats prefereixen anar tapant les boques amb diners (diner per casals d'estiu, diners per subvencions d'acollida, més hores de classe amb millores laborals per als mestres....) que posar fil a l'agulla i afrontar el canvi profund de mentalitat que ens cal a tots per oferir un futur millor als nostres nens. CAL PARAR MOLTA MÉS ATENCIÓ ALS NOSTRES NENS EN TOTS ELS ASPECTES: temps amb els pares, calitat educativa, infrastructures, cultura, mitjans comunicació..
Per altra banda, tres mesos seguits de vacances són massa temps de vacances, i el tema ja no s'aguanta. I si fa calor, de classe també es pot fer en altres entorns que no siguin l'aula. És molt difícil aconsseguir que l'escola sigui un referent en la vida dels nens i nenes si es passen tant de temps desconnectats. I els pares no hem de sucumbir a les mels de delegar les nostres responsabilitats en qualsevol altre: d'ançà que el nen és un nadó hem de conrrear una relació que ens permetir ser a prop del nostre fill i gaudir al màxim del temps que els dediquem, que no oblidem, ha de ser el màxim possible: amb 2 hores al dia, no anem enlloc. No es conviu: ens quedem en la logística, i poc més. I picar el crustó a les autoritats: espais lúdics de calitat, televisió educativa i censurada, sobre tot en la publicitat.
Crec que tenim molta feina a fer. I també que la situació en la que vivim és una herència del passat que caldrà anar replantejant-se.