| Dll | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Atenció a alumnes amb necessitats especials
Tramès per Manel Tió a Dc, 19/09/2007 - 15:56.
A la nostra escola hi ha un alumne diabètic. Degut a la seva curta edat encara no es pot autocontrolar. L'any passat va ser motiu d'un ampli debat de si podia anar o no a les colonies que organitzava l'escola, finalment hi va anar però va ser molt tensa la sitiuació.
El problema no es va resoldre i ara encetem un nou curs amb la mateixa problemàtica, que ja no és anar o no de colònies o a les excursions que organitzi l'escola sinò el dia a dia. En cas que calgui administrar insulina, els/les mestres-tutors/es no volen assumir-ho, ja que així consta a la normativa del Departament.
Jo suposo que a altres escoles hi ha nens/es diabètics. Com ho tenen resolt ?
»
- Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris
- 368 lectures
A la meva escola soc jo la
A la meva escola soc jo la mare d'una nena amb diabetis i la que està lluitant per trobar un ajut que no existeix. Malauradament em trobo sempre amb la mateixa resposta que no hi ha res estipulat i que tot depen de la col·laboració que hi hagi per part del centre. En el meu cas poca. Si és cert que la tutora li fa les glicemies, però d'administrar la insulina ni parlar-ne, ningú al centre està dispossat. Per tant se'ns fa molt difícil aconseguir que participi a les sortides i colònies , tot i que no accepto un no i de moment ha anat encara que em hagut de presentar-nos allà el seu pare o jo i per el moment impossible que es quedi al menjador. Per tant si a altres escoles ho teniu millor agraïria em proporcionèssiu informació de com ho heu aconseguit.
A vegades aquests alumnes
A vegades aquests alumnes poden rebre suport d'associacions específiques. A la meva escola de primària hi ha havia una nena amb una disiminució de tipus mental, i una associació de suport a aquestes persones li va finançar una persona a l'horari de migdia perquè li dongués suport.
Es difícil en certes ocasions compatibilitzar el desig dels pares que la criatura estigui amb els altres nanos i les necessitats que generen a l'escola per poder atendre'ls de la millor manera. És molt dur per a uns pares el que aquests nens i nenes hagin de ser escolaritzats a part.
Però és veritat que potser manca suport. Suposo que en el cas dels diabètics un cop que es fan més gran acaben normalitzant la situació, ja que es tracta de un estat crònic que no els impedeix fer vida normal, però quan són petits hi hauria d'haver-hi més recursos per poder escolaritzar amb normalitat.
A la nostra escola també hi
A la nostra escola també hi ha un nen diabètic i tenim la mateixa problemàtica però a l'hora del menjador, la seva mare ha de venir cada dia a les 13:00 hores per punxar-lo.
Estem esperant informe del departament d'educació de sanitat i encara no arriba res, realment ens trobem perduts i no sabem que fer.
El seu pare es va morir fa tres anys quan el nen va començar P3 i la seva mare es troba amb la necessitat de posar-se a treballar i no li donen cap solució ni explicació.
Florencia Lopez