Teatre Fòrum - Participació

Vinc de l'activitat de la delegació de Barcelona Ciutat basada en el Teatre Fòrum, sobre el tema de participació. M'han quedat algunes coses que me hagués agradat dir, axí que la seguim aquí.

Gent de fora de l'AMPA que no participa: Hi ha gent, com es va dir a l'actuació, que deixa de participar perquè no veu la via. Però s'ha d'entendre que per participar s'hi ha d'insistir. A vegades la gent que fa coses no té ni temps de pensar com canalitzar la participació, i per això sembla que no els interessi que s'impliqui més gent. Llavors si algú/na vol participar, ha d'insistir, fer alguna cosa tot i que no li demanin, o simplement fer companyia. Hi ha gent que desisteix massa ràpid, quants cops hi ha gent que s'apunta a l'assemblea i a la primera cosa que veu que no li agrada de l'AMPA, desapareix.

L'actitud de la gent de la Junta de l'AMPA: Quant s'està a la Junta, a vegades despreciem algun tipus de participació. Aquella persona que ja ve des del principi posant límits ("és que jo traballo", com si la resta de la junta no traballés), a vegades genera reaccions negatives a la junta existent ("aquesta gent millor que no faci res"). No sé, ens hem de plantejar si es pot canalitzar aquest tipus de participació.

El paper del professorat: Es va mencionar aquest aspecte, i crec que és crucial, especialment a la Secundària. En els centres que van estar les meves filles sempre he intentat convèncer al professorat que són el centrel, la referència, i que han de tirar del carro. Això a la major part els semble "més feina", o no els sembla part de les seves obligacions ("ara hem d'organitzar als pares i mares?"). Però crec que sols han d'actuar de referència, no fer més feina, per això estem la resta de pares i mares. Sols ens han d'ajudar a dinamitzar la participació, aprofitant el seu poder de convocatòria, les reunions de classe, el contacte amb les famílies, i canalitzant-lo cap a l'AMPA. Especialment a la Secundària, degut al poc contacte que tenim entre els pares i mares, aquesta ajuda és inestimable. I quan desapareix l'AMPA ja es posen les piles molts d'ells perquè veuen que el centre pot perdre matrícula sense AMPA.

Bé, crec que l'activitat Teatre Fòrum és excel·lent per generar una reflexió a fons sobre aquests temes. En arribar a casa la meva dona m'ha dit: "però aquesta activitat és per gent que ja està implicada". És cert, però si ens dotem de millors eines potser podem entendre perquè ens costa tant fomentar més participació.

Aquí teniu una foto quan ens vam posar d'actors a veure que hauríem fet nosaltres si haguéssim estat en la situació d'aquella AMPA i en la pell d'aquella gent:

La Maria, el Màrius, la

La Maria, el Màrius, la Gertrudis i el president en les seves últimes hores de “vida” ens van fer mirar als ulls i remenar en el nostre interior. Ells eren nosaltres i nosaltres érem ells. Com quasi sempre, la realitat supera la ficció.
 
La majoria de pares i mares compartim el sincer desig de millorar les pràctiques a l’hora de participar individual i col·lectivament. Dic la majoria, perquè a tota organització humana i a tota AMPA hi ha una gran diversitat de sensibilitats, maneres de fer i interessos convivint sota un mateix sostre. Aquesta diversitat es materialitza en forces en constant tensió. Hi ha forces que volen innovar i crear noves realitats aprofundint en el veritable esperit de participació democràtica, però també hi ha altres forces que representen altres desitjos i interessos. Aquest drama, aquest joc de forces es manifesta, a vegades amb molta intensitat, al llarg de l’historia de cada AMPA.      
 
Vull expressar la meva simpatia per aquells pares i mares que diàriament participen en l’educació dels seus fills tant si ho fan individualment com col·lectivament a traves de l’AMPA o d’altres entitats o col·lectius socials. La meva simpatia per aquells pares i mares que cada dia somnien la democràcia, que valoren el diàleg i el debat d'idees. La meva simpatia per aquells pares i mares que assumeixen el conflicte i la complexitat de la participació amb empatia, creativitat i valentia.      
 
La meva simpatia per aquells pares i mares que volen transformar les seves pràctiques amb la finalitat de millorar i crear noves maneres de comunicar-se i participar des de la humilitat i l’esforç col·lectiu.
 
Gràcies a Pa’tothom per ajudar-nos a trobar noves eines de formació i a la coordinadora tècnica de BCN, Esther Peña per recollir les qüestions que els assistents van plantejar i fer-ne el resum.

Durant la jornada de

Durant la jornada de dissabte vaig estar agafant algunes notes, us faig un petit resum. Si ho creieu convenient feu les vostres aportacions o esmenes.

Teatre fòrum: la participació de les famílies en l’educació

 

La Companyia Pa’tothom ens va fer una excel·lent representació en la qual es veien reflectits, els aspectes més habituals del tarannà de les AMPA: el treball pel bé comú, l’esforç compartit, els problemes de convivència...

 

Cadascun dels personatges agafava una personalitat marcada d’entre el ventall de individualitats que es poden trobar en el món d’una junta d’AMPA i dels seus socis: el president cansat i que assoleix masses responsabilitats, el pare decebut que abans creia en l’AMPA però que ara és molt crític, la mare col·laboradora que fa el que pot i un personatge nouvingut que intenta integrar-se en l’AMPA.

 

Després de l’acte inicial la petita obra de teatre es va estendre entre els assistents fent-los partícips com a uns actors més.

 

Pa’tothom va aconseguir que l’actuació sortís del marc de l’escenari per convertir-se en una eina, utilitzada pels assistents per expressar els seus neguits i esperances per millorar les seves AMPA i la relació entre els diferents components de la comunitat educativa.

 

D’entre els neguits dels espectadors van destacar:

  • Problemes de comunicació:

    • Com podem transmetre què és l’AMPA?

    • Pla d’acollida: com podem donar la benvinguda als nous pares i mares?

  • Problemes d’organització:

    • Com podem treballar en equip sense que ningú carregui amb tota la responsabilitat?

    • Saber delegar funcions.

    • Manca de temps, conciliació amb l’horari laboral.

  • Falta de recolzament:

    • Dels altres pares.

    • De l’Equip Directiu del centre: l’AMPA hauria d’estar dins el projecte educatiu de centre.

    • De l’Administració.

 

Un cop finalitzada l’obra, va haver un petit refrigeri seguit d’una posada en comú del que havíem vist i del que havíem sentit, sense ànim d’arribar a conclusions definitives ni idees absolutes.

D’aquesta pluja d’idees va destacar:

  • El treball en equip i el treball col·lectiu,

  • La comunicació, obrir l’AMPA a les famílies.

  • Estimular la participació; s’ha d’anar a buscar, no esperar que arribi.

  • La junta ha de continuar sempre dinamitzant i actualitzant l’AMPA.

  • Per l’organització de l’AMPA, cal establir quines són les funcions de cadascú.

  • Implicació real de l’Administració.

  • Recursos per canviar les coses.

 

L’AMPA som tots. L’AMPA ha de tenir una capacitat crítica per veure el que no li agrada del que veu al seu voltant, al seu entorn i intentar canviar-ho.

 

Em va agradar molt el

Em va agradar molt el teatre. Va ser una molt bona idea! Moltes gràcies a tots i totes per anar i participar.

Hola a tothom !!! Jo vaig

Hola a tothom !!!

Jo vaig tenir l'honor de poder veure ahir a Blanes l'activitat del teatre forum a l'assamblea anual de la FAPAC, crec que els actors ens han sapigut transmetre en tot moment el paper que interpretaven fent-nos sentir com a un membre més de la companyia.

Es una experiència extraordinaria i la participació va ser molt bona.

Gràcies per tot.

Salutacions desde Blanes.