Introducció

L’edifici que actualment ocupa l'institut Menéndez y Pelayo consta de dues parts construïdes en diferents èpoques. La part més antiga data de 1933 i és obra de l'arquitecte Jaume Mestres (membre del GATCPAC).

L'institut va ésser projectat per ubicar-hi l’Escola Blanquerna que acollia des de pàrvuls fins a l’ensenyament superior. La concepció de l’edifici respon al criteri de l'arquitectura racionalista pel què fa a les edificacions escolars, tant característic d'aquests anys de la segona república. Cal subratllar les dimensions de l’escala i dels passadissos, amb una zona més amplia allà on l’edifici gira, que donen un ambient molt agradable a les zones de circulació. També és remarcable la solució adoptada per les finestres de les aules, diferenciant la part destinada a ventilació de l'aula (la superior) de la part practicable per a la neteja dels vidres.

Més endavant es varen edificar la sala d'actes i el gimnàs. Aquest últim tenia deficiències pel que fa a les instal·lacions dels vestidors

Durant els cursos 1996 i 1997 es van corregir totes aquestes mancances amb una profunda remodelació. Es va redistribuir la planta baixa, es van renovar tots els lavabos del centre, el menjador, la secretaria i els vestuaris masculí i femení, i es va afegir una nova escala.

Breu història del centre:

Etapa inicial (1933-1939)

L'institut va ser fundat amb el nom d'institut Salmerón (en honor a un dels presidents de la primera república espanyola del segle XIX) pel govern de la segona República. Inicialment estava situat a un magnífic palaüet del carrer Muntaner. Tal com es destaca a la primera pàgina del llibre d'actes del Director, senyor de la Puente Larios, la República estava molt compromesa en una tasca educativa moderna. És durant aquesta època que es van crear molts instituts, entre ells l’Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya.

L'institut començà amb 88 nois i noies, i amb 10 professors. Dos alumnes, democràticament escollits, eran representants dels alumnes al Claustre de professors. El pressupost de despeses és de 8500 pessetes. Els professors interins són escollits mitjançant concurs públic. Als Claustres es parla d'educació, de donar exemple no fumant davant els alumnes, de participar en els jocs, de conversar amb els alumnes. S'intenta bàsicament que no hi hagi un divorci entre professors i alumnes; l’institut és escola de democràcia. Els professors cerquen en la pedagogia activa l’educació integral de la persona. En paraules del propi director, pròpies de l’època que s'estava vivint, cal que l'institut destaqui pel seu esperit de renovació i d'humanitat conscient i il·lustrada.

L’època de Marín y Pelía (1939-1945)

L'any 1939, finalitzada la guerra civil, l'Institut deixa el planteu de Muntaner i es trasllada a un gran edifici de la Via Augusta. Aquest edifici, construït per la mútua escolar Blanquerna, fou requisat per les autoritats franquistes tant aviat com aquestes van arribar al poder. La mútua escolar Blanquerna, obra exemplar del pedagog Alexandre Galí, havia bastit un edifici modern i racionalista a la Via Augusta. Aquesta mútua fou castigada per la seva orientació catalana i progressista. Es tracta de temps difícils i grisos. Alguns professors del Salmerón són expedients i castigats pels "Tribunales de depuración de responsabilidades políticas". Molts dels expedientats perden la seva categoria acadèmica o queden separats del servei i no podran incorporar- se fins molts anys després. El centre passa a ser exclusivament masculí.

L'Institut canvia el nom de "Salmerón" pel de "Menéndez y Pelayo", aparentment a proposta del director, senyor Marin y Pelía. Al seu Claustre s’incorporarà el professorat de l'Institut Milá i Fontanals, inicialment creat pel Govern de la Generalitat com a segon Institut-Escola a les dependències dels jesuïtes de Sarrià.

El règim no és democràtic, ara les propostes s'aproven per unanimitat després d'un breu canvi d'impressions. Ja no hi ha més debats. "El Sr. Director manifiesta que el representante del S.E.U. ha propuesto que, al entrar el profesor en clase, sus alumnos, puestos en pie, le saluden con el saludo nacional al cual el profesor contestará con cortesía y afecto requeridos. Al mismo tiempo se da cuenta de la segunda propuesta del SEU en el sentido de que, al terminar la jornada escolar de la mañana se reúnan todos los alumnos para entonar el himno "Cara al Sol" y propone que se les dé a escoger entre dos de los lugares del jardín del Instituto, donde con mayor dignidad pueda darse efectividad a la patriótica iniciativa!'.

La redacció de les actes, en un estil literari, ampul.lós i retòric reflexa la trista realitat cultural del moment.

Més endavant, durant els anys 1945 fins el 1953, el senyor Santiago Andrés Zapatero s’encarregarà de la direcció del centre.

L'any 1964 comencen les obres d'ampliació que no finalitzen fins el 1976. El curs 1966-67 comença a funcionar el nocturn. L'any 1973 es matriculen les primeres noies als estudis nocturns. L'any 1976 es van donar per acabades les obres d'ampliació que l'han convertit en un Institut amb tota classe de dependències didàctiques (laboratoris, saló d'actes, gimnàs ... ). El curs 1978-79 tornen les noies als estudis diürns de l'Institut.

Avui en dia l'Institut és un centre docent públic de la Generalitat de Catalunya, amb aproximadament uns 1360 alumnes matriculats.