Llei d'Educació de Catalunya

En virtud de les competències en educació cedides per l'estat espanyol, Catalunya pot dotar-se d'una llei d'educació pròpia, cosa que ja va fer per exemple a l'ambit universitari amb la Llei Catalana d'Universitats.

El procés per conduir a una llei pròpia d'educació ha tingut diverses demandes. Així en el document Compromís per a l'Educació en Catalunya (2005), les entitats que formen part del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), formada pels sindicats Comissions Obreres, UGT, USTEC, les federacions de pares i mares d'alumnes de l'ensenyament públic, associaions d'estudiants i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, es deia en el seu capítol 6 "Pacte per l'educació i llei catalana d'educació":

"Partint del fet que l'educació ha de ser una prioritat de la societat catalana, el pacte per l'educació ha de basar-se en tres eixos fonamentals:

• La millora de la qualitat del sistema educatiu, introduint els canvis necessaris.

• La participació i implicació de la societat en el fet educatiu.

• La negociació i el consens més ampli possible entre tots els sectors i agents afectats.

   
Un cop acordat, aquest pacte ha d'estar al marge de confrontacions polítiques partidàries i no ha d'estar sotmès als eventuals canvis polítics o de govern."

Finalment el Pacte Nacional per l'Educació es va aprovar l'any 2006 però el sindicat USTEC no va signar a l'últim moment, tot i participar durant tot el procés de discussió i elaboració dels acords. El pacte pretenia aconseguir un ampli consens per començar el procés d'elaboració de la llei pròpia d'educació de Catalunya.

El procés per conduir a aquesta llei el va iniciar la Conselleria d'Educació de la Generalitat de Catalunya al mes de novembre de 2008 amb la presentació d'un document de bases sobre aquesta nova llei.